'Trading' amb criptomonedes: quan invertir es converteix en una addicció
Resum
Els darrers anys s’ha vist un increment del trading (compravenda d'actius financers) amb criptomonedes, especialment entre el jovent. Però per què és tan atractiva aquesta activitat per aquest col·lectiu? Per què pot presentar similituds amb el trastorn de joc amb apostes i convertir-se en una activitat amb risc d’addicció?
Què és el 'trading'?
El trading és l’activitat de comprar i vendre actius financers com ara criptomonedes, accions, divises, matèries primeres o índexs als mercats financers amb l’objectiu d’obtenir beneficis aprofitant les seves fluctuacions. En el trading, l’atenció se centra principalment en els moviments del preu a curt o mitjà termini, més que no pas en el valor fonamental de l’actiu a llarg termini, i inclou l’ús d’estratègies, anàlisi del mercat i gestió del risc.
'Trading' amb criptomonedes i joves
Les criptomonedes (Bitcoin, Ethereum o moltes altres) són actius financers que es poden comprar i vendre en mercats digitals (exchanges), igual que les accions o les divises. Els joves tendeixen a estar permanentment connectats, i la publicitat en línia mostra aquesta pràctica com a una oportunitat d’obtenir diners de manera ràpida i fàcil i en fa difusió a través de les xarxes socials, els canals de missatgeria, les webs i les plataformes especialitzades.
La disponibilitat digital i la immediatesa d’accés als continguts 24 hores al dia set dies a la setmana, juntament amb l’anonimat i el fet que s’hagi promocionat com a mètode fàcil d’inversió són factors que influeixen en l'increment del trading amb criptomonedes entre el jovent en els últims anys. A més, hi ha una sèrie de creadors de contingut, també anomenats tipsters, que promocionen actius que els beneficien, patrocinats per determinades plataformes que promouen el trading i que, en definitiva, transmeten la idea de que si no inverteixes estàs deixant escapar una oportunitat d’obtenir diners de manera exponencial i amb molt poc esforç.
Cal també tenir en compte que, en la presa de decisions i en la realització de conductes de risc està implicada l’escorça prefrontal, encara en procés de maduració. Els joves tendeixen a actuar de manera més impulsiva i això pot implicar no esperar el temps recomanat abans de prendre la decisió de vendre o comprar actius.
No posarem en dubte que hi ha assessors financers especialitzats en aquest tema que poden orientar i reduir el risc de pèrdues, tot i que els guanys mai estan garantits.
La relació entre el 'trading' i el trastorn per joc
Quan el trading es converteix en una conducta addictiva, segueix el mateix patró que el trastorn per joc: suposa una pèrdua de control sobre la conducta d’invertir, malgrat els esforços repetits per reduir-la o deixar-la de fer, i té greus conseqüències negatives en l’àmbit personal, familiar, acadèmic o laboral i, evidentment, econòmic.
Per entendre per què una persona pot perdre el control sobre el trading o el joc amb apostes, cal conèixer com funciona la ment humana en relació a la presa de decisions quan una conducta s’ha convertit en addictiva.
Hi ha una sèrie d’estímuls desencadenants, en anglès anomenats triggers, que activen l’emoció per invertir en el cas del trading, o d’apostar en el cas del joc. Seguir les fluctuacions de la borsa, per una persona que ha decidit deixar d’invertir-hi pot ser un disparador de la conducta, de la mateixa manera que rebre un anunci sobre pàgines de joc ho pot ser per a una persona amb ludopatia que fa temps que no juga. També hi ha estímuls o disparadors interns que poden portar a una recaiguda, com ara l’avorriment o determinades emocions negatives.
Les persones que perden el control tenen com a far l’emoció d’excitació lligada a «aquella vegada que van guanyar x diners» i continuen apostant perquè creuen que aquesta situació es repetirà.
El neurocientífic Antonio Damasio ens aporta coneixement sobre com les emocions influeixen en la presa de decisions. Sosté que les emocions vinculades al plaer o al dolor són els fonaments de la nostra ment, tot i que, generalment, no apreciem aquesta realitat «perquè les imatges mentals dels objectes i esdeveniments que ens envolten, juntament amb les imatges de les paraules i les frases que els descriuen, consumeixen una gran part de la nostra atenció». Les emocions sovint determinen les decisions que prenem i orienten la conducta cap a la reducció d’estats emocionals negatius i a la recerca d’estats positius. Això implica que moltes decisions poden entendre’s com intents d’evitar malestar o bé d’obtenir gratificació.
Així doncs, les persones que perden el control tan en el trading com en el joc amb apostes actuen seguint un patró similar. Tenen com a far l’emoció d’excitació lligada a «aquella vegada que van guanyar x diners» i continuen apostant diners o comprant i venent actius de manera precipitada amb la finalitat de recuperar-los, perquè creuen que aquesta situació es repetirà. Aquest guany funciona com a reforç intermitent, és a dir, de manera esporàdica però irregular i imprevisible. Aquest tipus de reforç afavoreix l’expectativa del «premi» i fa que es mantingui la conducta d’apostar o de fer trading.
També cal esmentar la importància de determinats pensaments que provoquen i mantenen la conducta de fer trading, malgrat les conseqüències negatives. Són les anomenades distorsions cognitives, una de les més freqüents és la idealització dels guanys i la minimització de les pèrdues.
Què desencadena la conducta addictiva?
El deler irresistible de dur a terme una conducta que s’ha convertit en addictiva (craving) comporta una forta activació fisiològica, sovint viscuda com a malestar, i la persona sent la necessitat de tornar a dura-la a terme. En el cas del trading, quan s’ha perdut el control, aquesta conducta consisteix a invertir o vendre actius financers de manera impulsiva; la persona experimenta d’entrada una activació i posteriorment un sentiment de culpa associat, per les conseqüències negatives que tindrà.
Observem, doncs, com en la presa de decisions, tot i que podria semblar un procés aparentment racional, hi conflueixen factors emocionals i processos cerebrals complexos.
Aquest tipus de patró és el mateix que segueixen altres addiccions comportamentals o l’addicció a substàncies, així com també la dependència emocional disfuncional, en què sovint s'idealitzen els moments positius de la relació i s'ignoren o banalitzen les situacions conflictives.
El trading segueix un patró similar als jocs d’habilitat. En general, la persona que inverteix en borsa o en criptomonedes ho fa en base a creure que coneix el mercat financer i que, per tant, pot preveure les seves oscil·lacions
Similituds entre el 'trading' i els jocs d’atzar i d’habilitat
Els jocs amb apostes en què el resultat és independent del que faci el jugador són classificats purament com a jocs d’atzar. És a dir, són jocs en què la resposta depèn totalment de l’atzar, no està mediatitzada per la conducta del jugador, com passa en les màquines escurabutxaques (presencials o online) o en les loteries instantànies (butlletes de rasca i guanya). En canvi, hi ha jocs d’atzar que tenen un component aparent de jocs d’habilitat, com ara les apostes esportives, el pòquer i d’altres, en què el jugador es creu coneixedor dels resultats futurs en base al seu coneixement previ sobre el tema. Però en realitat, independentment d’aquest coneixement, sempre hi ha una part d’atzar i, per tant, escapa a tota previsió possible.
El trading segueix un patró similar als jocs d’habilitat. En general, la persona que inverteix en borsa, criptomonedes o d’altres actius ho fa en base a creure que coneix el mercat financer i que, per tant, pot preveure les seves oscil·lacions o bé, tal com hem comentat anteriorment, en base a les recomanacions de tipsters o gurús d’inversió.
Com puc saber que estic perdent el control sobre el 'trading'?
Alguns senyals que ens podem fer veure que hi pot haver un descontrol sobre la compravenda d’actius financers i que això pot suposar un ús problemàtic d’aquesta pràctica són:
- Mantenir la conducta d’invertir diners malgrat les pèrdues econòmiques.
- Necessitat invertir cada vegada més per recuperar el què s’ha perdut.
- Realitzar la conducta cada vegada durant més temps.
- No aconseguir reduir la conducta o aturar-la.
- Amagar o mentir a familiars o amics sobre el grau d’implicació.
- Abandonar altres activitats per dedicar més temps a fer trading.
- Utilitzar el trading per evadir-se dels problemes.
- Experimentar un sentiment de culpa per les conseqüències negatives que tindrà aquesta conducta.
Com puc recuperar el control?
Algunes recomanacions per recuperar el control en cas que el trading s'hagi convertit en una activitat problemàtica són:
- Reflexionar sobre la situació: què m’aporta fer trading i en quins aspectes em perjudica. Pot ajudar fer-ho per escrit i marcar amb una x al calendari cada dia lliure de trading.
- Comunicar la decisió a un familiar o amic i donar-li accés al compte perquè el supervisi. Vincular la targeta al seu mòbil i que hagi de confirmar qualsevol moviment econòmic.
- Instal·lar, amb l’ajuda d’aquesta persona de confiança, un control parental per evitar entrar a les pàgines problemàtiques i instal·lar l’aplicació adblock a tots els dispositius.
- Canviar els hàbits diaris: tornar a fer activitats que s’havien deixat de fer o incorporar-ne de noves (esport, altres aficions…).
- Focalitzar l’atenció una i una altra vegada en el que estem fent quan pensem en la conducta problemàtica.
- Demanar ajuda especialitzada si malgrat seguir aquests passos no s’aconsegueix deixar-ho.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
