TCA i sistema digestiu: una relació clau

Sovint les persones amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA) tenen molèsties digestives de diversa mena. En la restricció, sol produir-se estrenyiment per manca de residus i dels seus greixos lubricants. Quan es vomita repetidament, sol manifestar-se cremor d'estómac (pirosi) i mala digestió, perquè amb el vòmit puja àcid que hauria de romandre a l'estómac per esmicolar els aliments. En el cas dels afartaments, s’acostuma a menjar productes amb moltes farines, greixos i sucres de manera ràpida i mastegant poc. Això pot causar dispèpsia (mala digestió), diarrea, gasos i dolor abdominal, i acabar en vòmits per pur desbordament.

Però l’afectació digestiva en el TCA va molt més enllà d´aquestes lògiques conseqüències físiques. I per algunes persones, esdevé una veritable obsessió, que els priva no només de gaudir del menjar, sinó d’ingerir-lo amb normalitat.

És força habitual que persones amb trastorn de la conducta alimentària (anorèxia nerviosa principalment) presentin múltiples intoleràncies (fruites, marisc, lactosa...) o al·lèrgies (com pell atòpica), o senzillament, menjars que no els senten bé en un sistema digestiu i immunitari ja delicat i sensible. 

Són símptomes digestius freqüents en el TCA: 

• Restrenyiment
• Gasos, dolor abdominal
• Vòmits, acidesa i mala digestió

Tornar a menjar després d’un trastorn alimentari

Ir al artículo

Problemes immunològics i digestius: conseqüència o causa del TCA?

L’alimentació restrictiva pot acabar afectant tant l’estructura com el funcionament del tub digestiu, igual que el motor d’un cotxe al que no posem mai gasolina pot ressentir-se’n. La restricció, els afartaments o l’abús de laxants alteren les vellositats intestinals i el normal equilibri de la flora microbiana, causant mala digestió i gasos. Estem alterant l’ecosistema natural del cos.

El mateix passa al cervell si mai li aportem el combustible de glúcids amb què rutlla preferentment, o els greixos i proteïnes necessaris per recobrir els «cables» neuronals (les beines de mielina) que possibiliten la bona transmissió de les idees. A les dones s’afegeix sovint la manca de menstruació, amb baixada dels estrògens (hormones sexuals predominants en les dones), que repercuteix sobre molts altres òrgans on aquests estrògens actuen, entre ells el cervell i la calcificació dels ossos. Per això la manca de menstruació repercuteix negativament en l’estat d´ànim. 

Implicacions de la manca de menstruació en dones amb un trastorn de la conducta alimentària

Ir al artículo

En ocasions, però, aquesta sensibilitat gastrointestinal i immunitària és anterior a l'aparició del TCA, sovint està lligada a caràcters ansiosos i introvertits. Les persones amb TCA sovint acumulen estrès i preocupacions que no deixen anar i desvien cap a la ingesta i el cos. Alhora són persistents, pel que mantenen la conducta disfuncional amb el menjar molt més del que ho faríem altres.

Tots els sistemes del cos estan relacionats. La disfunció del sistema digestiu pot incrementar símptomes com l'ansietat o la depressió o influir en malalties inflamatòries i autoimmunes.

En el cos, tots els sistemes estan relacionats, s’influeixen mútuament. I quan una persona és nerviosa i patidora, per exemple, si no gestiona el malestar verbalitzant-lo, o plorant o cridant, o per altres mitjans (com ara l'esport o l'art), és a dir, si no l’exterioritza, o ho fa inadequadament (com per l’exercici compulsiu), aquell es canalitzarà probablement a través del cos. És el que s’anomena símptomes psico-somàtics. L’exemple més comú n’és el mal de cap tensional: ens posem nerviosos, contracturem (tensem) el múscul que va del front a la nuca i apareix el mal de cap (i sovint, per les connexions nervioses, estrenyiment o diarrea). Quan es donen aquestes situacions, és interessant saber que també a través del cos podem alleugerir la tensió nerviosa a través, per exemple, de tècniques de relaxació, o de l´activitat física adequada i lúdica.

Com la digestió influeix en l’ansietat i l’estat d’ànim

Doncs el mateix passa amb els budells. Quan hi ha una tensió continuada, es contracturen, i varien les secrecions. I en són moltes! EI sistema gastrointestinal no només secreta sucs gàstrics per digerir els aliments, sinó una pila d'altres substàncies neuroendocrines, és a dir que tenen efecte sobre el sistema nerviós i hormonal. És el gut-brain axis o eix intestinal-cerebral, que els darrers anys està adquirint molta anomenada; perquè explica com la disfunció del sistema digestiu pot incrementar símptomes com l’ansietat o depressió, o influir en malalties inflamatòries i auto-immunes com la diabetes o l’Alzheimer. 

Per exemple, a base de restringir o afartar-se, s’altera la secreció de leptina, hormona que secreta el teixit gras i que té els receptors al centre cerebral de l’hipotàlem, regulant el pes a través de la sensació de gana. Per això en un TCA sovint es perden les sensacions de gana i sacietat. Es força el cos a ignorar els missatges naturals, se’l confon, i s’acaba perdent la brúixola interna natural que hauria de guiar la nostra ingesta. 

Perquè, repetim, al cos tot està relacionat. D´aquí la tradicional dita, mens sana in corpore sano. 

Escoltant el nostre cos, i fent-li cas, ens estalviaríem molts problemes. Igual que escoltant els nostres pesars, les nostres emocions, ja que identificar-les bé és el primer pas per gestionar-les adequadament.

Obsessió, por al pes i excés d’atenció al cos

Les persones amb trastorn alimentari, a més, queden «atrapades» en múltiples idees obsessives, i composen sovint creences distorsionades o francament errònies pel que fa al pes i l’alimentació. Això fa que focalitzin l’atenció en el seu cos i la forma de menjar; mentre el dels altres és passat per un raser ben diferent, menys exigent i sovint idealitzat. Les persones amb TCA enfoquen la seva mirada sobre els punts crítics que la cultura occidental ha idealitzat: panxa, malucs i cuixes. Al fer-ho, és més fàcil sobreestimar les sensacions digestives a les que abans no es donava importància, i alhora ignorar o sesgar les que haurien d’atendre’s (contraccions estomacals per gana), o altres parts del cos més satisfactòries i la seva visió de conjunt. I tot això acaba portant a la persistència de la conducta simptomàtica, en el més flagrant exemple de distorsió cognitiva de qualsevol TCA. 

I així, el propi símptoma empitjora tant la manera de menjar, com les sensacions corporals desagradables, com la percepció negativa del cos i la distorsió de la pròpia autoimatge i pensament. 

Un exemple és com alguns processos naturals del sistema digestiu, com les flatulències o la sensació d’inflor, poden assentar en les persones amb TCA la idea de sobrepès, intensificant encara més els símptomes. Fins i tot hi ha casos més extrems de persones amb TCA que manifesten que «noten» el greix, o que tenen la impressió que el terra cruix pel pes del cos en trepitjar (malgrat estar en un pes normal o en infrapès), possibles indicadors aquests de psicotització incipient.

Les persones amb TCA acaben parant molta atenció a aquestes sensacions internes, a l’igual que fan amb certes parts del cos. Tot forma par de la por subjacent a tot trastorn alimentari. Una por que es relaciona amb aspectes molt més íntims que corren subterranis, més que no pas amb el menjar en si: por a no ser suficient, a ser rebutjat, a la sexualitat, a no ser capaç de relacionar-se de la forma que la societat considera adequada, a quedar-se sol, etc.

De manera que, per entendre, per tractar o per sortir-se’n d’un trastorn de la conducta alimentària cal no perdre de vista la relació que tenen els diferents òrgans i sistemes del cos humà entre si, tant la que existeix entre la psique i el soma (la ment i el cos), com entre la conducta alimentària i els conflictes psicològics. Les relacions entre l'alimentació i la resta del cos formen una xarxa complexa d'interrelacions i és important abordar-la des d'aquest punt de vista.