La relació entre l'ansietat i el TDAH
Resum
Moltes persones viuen amb ansietat des de fa anys. Es tracten, fan teràpia, aprenen tècniques de relaxació…, però tot i així senten que alguna cosa no encaixa, que el soroll mental no s'apaga, que la concentració continua costant, que tot exigeix massa esforç, molt més del que hauria de fer.
I és que de vegades darrere d'aquesta ansietat hi ha un trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) que ha passat desapercebut. I quan això passa, es tracta només l'ansietat, però no l'origen del problema.
El TDAH no sempre és hiperactivitat o impulsivitat visible . En adults —sobretot en dones— sol aparèixer com:
- Distracciós constants.
- Dificultat per concentrar-se.
- Sensació de anar «a mil revolucions per minut».
- Autoexigència extrema per compensar el caos intern.
Aquests símptomes s'assemblen molt als de l'ansietat i, per això, moltes vegades, només es diagnostica ansietat. La persona creu que és «massa nerviosa», que és «poc organitzada» o que és «poc perfeccionista», quan en realitat està vivint amb una ment que funciona de manera diferent .
Però hi ha senyals que ens poden indicar que hi pot haver alguna cosa més que ansietat, com ara:
- Que l'ansietat millori només parcialment amb medicació o teràpia.
- Que hi hagi problemes datenció i organització des de la infància.
- Que es visqui entre pics d'hiperfocus i bloquejos.
- Que la ment mai no s'apagui, fins i tot en calma.
- Què hi hagi un nivell de cansament i frustració constant.
El TDAH i l'ansietat es retroalimenten
Però és que, a més a més, el TDAH i l'ansietat es retroalimenten entre si. Les persones amb TDAH tenen dificultats en la regulació de l'atenció, les emocions i el temps, i això suposa cometre errors, tenir oblits o tenir una sensació de descontrol, i això fa augmentar l'ansietat. I l'ansietat, alhora, empitjora la concentració i la memòria, i potencia la simptomatologia del TDAH. I això és un bucle esgotador, si no es tracta de manera integral.
L'ansietat en el TDAH sovint és una conseqüència de l'esforç constant per mantenir el control. Quan es tracten tots dos aspectes —TDAH i ansietat—, la vida es comença a sentir més lleugera i més possible.
D'altra banda, en cas de seguir un tractament farmacològic per al TDAH quan l'ansietat és molt alta, els fàrmacs estimulants poden augmentar el nerviosisme o l'insomni, però això no vol dir que el tractament no funcioni, sinó que cal ajustar l'ordre i les dosis: primer estabilitzar l'ansietat, després introduir l'estimulant.
Tot i que cada persona necessita un enfocament diferent, algunes tècniques que ajuden a regular l'ansietat en el TDAH són:
- Respiració i pauses conscients per calmar l'activació.
- Planificació visual i rutines que donin estructura.
- Tècniques de grounding: connectar amb els sentits per tornar al present.
- Moviment físic regular (caminar, ballar, ioga).
- Psicoeducació: entendre's un mateix i com funciona el nostre cervell per reduir la culpa.
- Autocompassió: deixar d'exigir-se «ser com els altres» i començar a conèixer-se.
L'ansietat en el TDAH acostuma a ser una conseqüència de l'esforç constant per mantenir el control. Quan es detecta i es tracten tots dos aspectes —TDAH i ansietat—, la vida comença a sentir-se més lleugera , més coherent i més possible.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
