Reconèixer l’expertesa de la primera persona: una eina clau per combatre l’estigma
Resum
En els darrers anys, els serveis de salut mental han avançat de manera significativa cap a models d'atenció més comunitaris, integrals i sensibles als drets de les persones. La xarxa ha incorporat progressivament mirades orientades a la recuperació, la continuïtat de cures i la participació, fruit de la implicació de professionals i equips que han impulsat canvis rellevants en la pràctica quotidiana.
Aquest recorregut ha permès generar una base sòlida des de la qual abordar reptes cada vegada més complexos. Tanmateix, l’estigma associat a la salut mental continua present també dins dels serveis, sovint de manera subtil i normalitzada. Es manifesta en dinàmiques paternalistes, en dificultats per compartir decisions o en la tendència a prioritzar criteris professionals per sobre de l’experiència viscuda de les persones ateses. Aquest estigma no és resultat de la manca de compromís, sinó de models històrics que han situat el saber expert com a centre de la intervenció.
En aquest context, reconèixer l’expertesa de la primera persona esdevé un pas clau per continuar avançant. No com una esmena al camí fet, sinó com una evolució coherent amb els valors que la mateixa xarxa ha anat incorporant: drets humans, atenció centrada en la persona i qualitat assistencial. Quan l’experiència viscuda no es reconeix com a coneixement, es reforcen estereotips d’incapacitat i dependència, elements centrals de l’estigma en salut mental.
Implementant els QualityRights
Un pas endavant per garantir els drets en salut mental
Els marcs internacionals de drets humans apunten clarament cap a aquest canvi de paradigma. Iniciatives impulsades per l’Organització Mundial de la Salut, com el model QualityRights, assenyalen la necessitat de transformar els serveis de salut mental per garantir la participació real de les persones, la presa de decisions compartida i la reducció de pràctiques estigmatitzants i coercitives. En aquest sentit, integrar l’expertesa de la primera persona no és només una recomanació, sinó una condició per garantir drets i qualitat assistencial.
El Recull de bones pràctiques de lluita contra l’estigma i la discriminació en els serveis de salut mental comunitària, editat per Obertament, mostra que aquest canvi ja s’està produint en diferents dispositius, a partir d’experiències concretes impulsades des de dins de la pròpia xarxa
Però, què vol dir exactament reconèixer l’expertesa de la primera persona en l’àmbit de la salut mental? I, sobretot, com es tradueix aquest reconeixement en pràctiques reals que contribueixin activament a combatre l’estigma, prevenir la discriminació i transformar la presa de decisions dins dels serveis?
Què entenem per expertesa de la primera persona des d’una mirada antiestigma
L’expertesa de la primera persona fa referència al coneixement que es construeix tant a partir de la vivència directa del propi malestar emocional com de l’experiència dels serveis, dels tractaments i de les relacions assistencials. Aquest saber permet identificar situacions de discriminació i micropràctiques estigmatitzants que sovint queden invisibilitzades.
Des d’una perspectiva antiestigma, reconèixer aquesta expertesa implica:
- Qüestionar la idea que les persones amb problemes de salut mental no poden decidir.
- Revisar relacions de poder asimètriques.
- Reconèixer la capacitat de les persones per definir què és un bon tracte.
- Generar espais reals de corresponsabilitat.
Quan l’experiència viscuda es reconeix com a coneixement legítim, es desmunten estereotips i es construeixen relacions més horitzontals, elements clau per avançar cap a serveis lliures d’estigma i discriminació.
El model de recuperació des de la mirada dels seus protagonistes
Bones pràctiques que combaten l’estigma des de dins dels serveis
El recull elaborat per Obertament vol posar en evidència que la lluita contra l’estigma és més efectiva quan es concreta en canvis reals en l’organització i la cultura dels serveis, que es tradueix en:
Suport entre iguals: construir vincles que redueixen l’estigma
La incorporació de figures de suport entre iguals qüestiona directament la idea que només el saber professional tradicional és vàlid. Aquestes noves figures professionals aporten acompanyament basat en l’experiència, afavoreixen la confiança i contribueixen a reduir l’autoestigma, alhora que poden transformar les relacions dins dels equips.
Presa de decisions compartida: avançar cap a relacions més horitzontals
Eines com la Planificació de Decisions Anticipades o el Pla Terapèutic Individualitzat (PTI) poden contribuir a combatre una de les formes més habituals d’estigma institucional: la negació de la capacitat de decidir. En el cas dels PTI, això només és possible quan aquests són realment liderats i cocreats amb la persona, partint de la seva vivència, preferències i prioritats, i no simplement documents definits des del criteri professional. Quan les persones participen de manera efectiva en les decisions sobre el seu procés, es reforça la corresponsabilitat i el respecte als drets.
Participació en la governança: abordar l’estigma estructural
La participació de la primera persona en espais de governança, grups motors o processos de millora contínua permet identificar pràctiques discriminatòries normalitzades i revisar-les col·lectivament. Aquesta participació és especialment rellevant quan inclou les decisions relacionades amb l’arquitectura, l’organització dels espais i el funcionament quotidià dels serveis. Incorporar la mirada de les persones que fan ús dels serveis en aquests àmbits contribueix a generar entorns més accessibles, segurs i respectuosos, i incideix directament en la cultura del servei, consolidant una mirada de drets.
Formació amb experiència viscuda: revisar creences i pràctiques
La incorporació de persones amb experiència pròpia en accions formatives facilita processos de reflexió crítica dins dels equips, ajudant a identificar biaixos, llenguatges estigmatitzants i pràctiques que poden vulnerar drets de manera no intencionada.
Els grups d’ajuda mútua en l’àmbit de la salut mental
Reptes pendents en la lluita contra l’estigma
Tot i els avenços, encara es poden observar reptes persistents. Els processos de canvi sovint generen incerteses i resistències comprensibles, especialment en entorns assistencials sotmesos a una elevada pressió, responsabilitat i complexitat. La por a perdre control professional, la manca de temps o la dificultat per traduir la participació en canvis reals poden fer que, en alguns casos, aquesta esdevingui més formal que efectiva. Afrontar aquests reptes requereix acompanyament institucional, espais de reflexió compartida, temps i recursos, així com una aposta clara per consolidar una cultura de drets dins dels serveis.
La lluita contra l’estigma en salut mental no es pot limitar a accions puntuals de sensibilització. Requereix canvis estructurals en la manera com s’organitzen els serveis, com es prenen les decisions i com es reconeix el saber de les persones. Integrar l’expertesa de la primera persona és una de les eines més potents per avançar cap a una atenció realment lliure d’estigma i discriminació, construïda amb les persones i no només per a les persones.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
