Quin paper juga l'ansietat en el TOC?

El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i l'ansietat estan íntimament relacionats. En la majoria dels casos, l'ansietat funciona com a element perpetuador de la simptomatologia obsessivocompulsiva i aviva la relació desadaptativa entre les obsessions i les compulsions. De fet, històricament, el TOC ha format part del grup dels trastorns d'ansietat i fins a les classificacions diagnòstiques més recents no s'ha definit com un trastorn independent.

Quina és la relació entre TOC i ansietat? Per què s'estableix un cicle de reforç entre tots dos? Quines opcions de tractament hi ha? Quines estratègies poden seguir les persones amb TOC i ansietat i les seves famílies?

Relació entre TOC i ansietat

El TOC es caracteritza per la presència d'obsessions que es poden manifestar en forma de pensaments i imatges intrusives o impulsos no desitjats. Aquestes obsessions s'associen a un augment significatiu de patiment, angoixa i culpa, que es tradueixen en la majoria de casos en ansietat.

L'ansietat s'expressa mitjançant una àmplia varietat de símptomes. Entre els símptomes cognitius o mentals, destaquen:

• Dificultats per concentrar-se.
• Sensació de pèrdua del control.
• Insomni.
• Irritabilitat.
• Alteracions perceptives (en casos més extrems).

També és freqüent la presència de símptomes físics com:

• Alteració del ritme deposicional (freqüència, consistència i facilitat amb què una persona evacua la femta).
• Mals de cap.
• Mal de panxa.
• Símptomes neurològics inespecífics.

No és estrany que les persones, davant d'aquests símptomes, consultin sovint el servei mèdic, en no trobar una causa física que justifiqui les queixes somàtiques.

Com el mindfulness pot ajudar a gestionar els símptomes del TOC

Llegeix més

D'altra banda, en el TOC apareixen les compulsions, que consisteixen en comportaments repetitius o rituals mentals que tenen com a objectiu reduir l'ansietat i la incomoditat que generen les obsessions. D'aquesta manera, la funció de la compulsió rau a prevenir o reduir temporalment l'ansietat que genera l'obsessió. Tot i això, els comportaments repetitius o repeticions mentals que formen part de les compulsions, en la majoria de casos, no estan relacionats de manera realista amb allò que pretenen neutralitzar, evitar o reduir, i normalment resulten excessius i desproporcionats. A més, les compulsions alleugen l'ansietat només durant un breu període de temps; quan el pensament obsessiu reapareix, el cicle es reinicia i es reforça progressivament el trastorn.

Un exemple clar el podem tenir en una persona amb obsessions de comprovació, per a qui una de les seves obsessions és la possibilitat d'haver-se deixat la porta de casa oberta. Aquesta persona presentarà ansietat cada cop que surti de casa i tornarà a comprovar si ha deixat la porta oberta. Aquesta comprovació es converteix en una compulsió quan necessita fer-ho repetidament (comprovant si ha tancat la porta fins a deu vegades o més) i quan repercuteix en la seva funcionalitat, per exemple, perquè fa tard repetidament a qualsevol compromís o, fins i tot, fins al punt de no poder sortir de casa per l'angoixa que li provoca.

Les compulsions alleugen l'ansietat només durant un breu període de temps; quan el pensament obsessiu reapareix, el cicle es reinicia, reforçant progressivament el trastorn.

Un altre exemple freqüent és el d'un nen o adolescent amb obsessions relacionades amb el mal: pot tenir pensaments intrusius sobre fer mal a un familiar sense desitjar-ho. Per reduir l'ansietat que li generen aquests pensaments, pot evitar quedar-se tot sol amb aquesta persona o fer rituals mentals constants per «assegurar-se» que no passarà res.

En alguns casos, les compulsions adopten la forma de rituals rígids o conductes aparentment estranyes, que les mateixes persones no saben explicar amb claredat.

Com a definició, es parla que en el TOC les obsessions i les compulsions són egodistòniques, és a dir, la mateixa persona reconeix els pensaments obsessius com a desagradables, aliens als seus pensaments i incontrolables. Encara que les compulsions es fan per alleujar el malestar de les obsessions, la persona sol ser crítica amb elles i les percep com a exagerades o absurdes. Però els infants i adolescents poden no qüestionar tant els seus pensaments o no percebre'ls com a estranys, cosa que de vegades dificulta tant el diagnòstic com la intervenció terapèutica.

Viure amb un trastorn obsessivocompulsiu

Llegeix més

Webinar

Sostenir l'ansietat, una part del tractament

El principal tractament per al TOC és la teràpia cognitivoconductual, específicament, la teràpia d'exposició amb prevenció de resposta. En aquesta teràpia les persones s'enfronten a les seves obsessions aprenent a sostenir l'ansietat que les provoca sense fer les compulsions i, així, trenquen el cicle de reforç negatiu que manté la simptomatologia del TOC funcionant.

El tractament es duu a terme de manera estructurada i està sempre guiada per un psicòleg especialitzat. Inicialment, es construeix de manera col·laborativa una jerarquia d'obsessions que servirà com a model per fer les exposicions graduals. Les obsessions es classifiquen de menys a més ansietat, amb l'objectiu de començar amb les exposicions més fàcils i anar augmentant gradualment. En fer les exposicions, és important permetre que s'acostumin a l'ansietat o aprenguin a tolerar-la abans de passar a exposicions més intenses. En confrontar les obsessions, aprendran que és improbable que les conseqüències temudes es produeixin i viuran una disminució progressiva de l'ansietat de manera natural sense la realització de la compulsió, per la qual cosa veuran que no cal recórrer constantment a les seves compulsions.

L'ansietat i el TOC estan íntimament relacionats, ja que és una de les principals protagonistes del cicle de reforç negatiu que mantenen les obsessions i les compulsions.

Per exemple, en el cas d'una persona amb obsessions de contaminació i compulsions de neteja, s'elabora una llista seguint l'ordre d'aquelles situacions que li generen de menys a més ansietat (de tocar espais aparentment nets a tocar espais considerats molt contaminats, com un contenidor d'escombraries o exposar-se al transport públic). Les primeres exposicions menys estressants es poden dur a terme, fins i tot, mitjançant imatges o la imaginació, i avançar progressivament cap a exposicions en viu a mesura que vagin tolerant l'ansietat i que aconsegueixin no fer la compulsió per alleujar el malestar.

En casos moderats o greus de TOC, la medicació està indicada com a complement de la teràpia cognitivocondutual. Específicament, els fàrmacs inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) es consideren la primera línia de medicació per al TOC. En la majoria dels casos, calen dosis més elevades que les emprades en altres trastorns per obtenir una resposta clínica adequada, sempre sota supervisió mèdica.

Recuperar el sentit, les rutines i la qualitat de vida quan tens TOC

Llegeix més

Recomanacions per a les famílies

Amb la informació aportada, a continuació, ressaltem alguns aspectes clau que les famílies han de tenir en compte:

• L'ansietat forma part del TOC. L'ansietat i el TOC estan íntimament relacionats, i l'ansietat és una de les principals protagonistes del cicle de reforç negatiu que mantenen les obsessions i les compulsions. Comprendre aquest punt ens ajudarà a entendre certs comportaments de les persones afectades, que sovint se senten atrapades en aquest cicle d'obsessió-compulsió.
• Les compulsions no responen a una lògica realista, és a dir, són exagerades i desproporcionades. Mantenir una actitud comprensiva i no jutjadora per part de les famílies, reduirà conflictes i facilitarà que la persona pugui parlar obertament dels símptomes.
• Ajudar a identificar les obsessions i externalitzar el TOC. Parlar del problema com d'una cosa externa («això és el TOC, no tu») afavoreix que la persona s'enfronti als símptomes de manera més adaptativa i amb més sensació de control. D'aquesta manera, l'anima a desenvolupar confiança i a resistir-se a cedir a les obsessions i a les compulsions.
• L'ansietat també és part del tractament. Aprendre a tolerar-la és la clau del tractament. Per exemple, a un infant que té por de la contaminació se li pot demanar que toqui una superfície contaminada (per exemple, el pom d'una porta), que romangui amb l'ansietat fins que s'habituï de manera natural o aprengui a tolerar l'angoixa, i que finalment s'abstingui de la compulsió de rentar-se les mans. Un cop repetida i dominada la tasca, les exposicions es mouran a tasques lleugerament més difícils.
• El paper de les famílies és essencial. Les famílies participen a l'elaboració de la jerarquia d'exposicions i ajuden a mantenir-les fora de la consulta. A més, reben psicoeducació per modelar estratègies d'afrontament adequades i crear un entorn familiar cohesionat per lluitar contra els símptomes del TOC.
• Reduir l'acomodació familiar. La participació familiar a la teràpia és especialment important quan es produeix una acomodació significativa dels símptomes a les rutines del dia a dia. Adaptar rutines, facilitar rituals o evitar situacions per reduir el malestar de la persona afectada, encara que benintencionat, reforcen la simptomatologia del TOC. Identificar i disminuir progressivament aquestes conductes és clau per interrompre la persistència dels símptomes i millorar el funcionament de la persona.
• Cuidar també la família. El TOC pot generar molt de desgast emocional. Buscar suport, resoldre dubtes amb els professionals i validar les emocions dels cuidadors és igualment important.
• Envoltar-se d'un equip professional especialitzat, incloent-hi psicòleg i psiquiatre, és fonamental per a un abordatge eficaç del TOC.