Les persones amb discapacitat se senten més soles

L'Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada ha publicat l'Estudio sobre discapacidad y soledad no deseada a España (Fundación ONCE, 2025), el primer estudi específic sobre aquest fenomen en la població amb discapacitat.

L'estudi evidencia que la meitat de les persones amb discapacitat se senten soles (50,6%), davant d'un 15,8% de les persones sense discapacitat que afirmen sentir soledat. A més a més, la soledat no desitjada que viuen les persones amb discapacitat és una experiència més continuada en el temps. Així, el 79,9% de les persones amb discapacitat que se senten soles experimenten aquesta soledad des de fa dos o més anys i el 73% pateix aquesta situació des de fa més de tres anys.

La soledad no desitjada és més freqüent entre les dones amb discapacitat que entre els homes amb discapacitat (54,3% enfront del 45,7%), i es dona amb més freqüència entre el jovent (el 65,7% són persones d'entre 18 i 29 anys) i persones de més de 65 anys (64,1%).

Soledat no desitjada, de què estem parlant?

Ir al artículo

L'estudi analitza els factors clau de la relació entre la soledad no desitjada i la discapacitat. Entre els principals resultats, podem destacar:

• Les persones amb discapacitat tenen menys relacions amb altres persones i de pitjor qualitat i tenen menys suport quan el necessiten. Les persones amb discapacitat que se senten soles diuen que tenen menys relacions familiars (56,3%) i d'amistat (69%) de les que voldrien, i la qualitat de les seves relacions amb la família és dolenta o regular (53,5%). A més, les persones que no tenen suport quan ho necessiten és gairebé el doble entre les persones amb discapacitat que se senten soles (12,9%) que entre les que no (7,3%).
• Hi ha una bretxa d'accés i ús d'internet entre les persones amb discapacitat respecte a la població general (el 70,6% tenen dificultats d'accés). Tot i això, més de la meitat valoren el món digital com una oportunitat de connexió (55,3%), encara que la presencialitat de les relacions continua sent clau davant la soledat no desitjada de les persones amb discapacitat: generalment, les que no se senten soles es relacionen més freqüentment de manera presencial amb els seus familiars (78%) i amb les amistats (les 80,4%).

Les persones amb discapacitat que se senten soles diuen que tenen menys relacions familiars i d'amistat, i la qualitat de les relacions amb la família és dolenta o regular.

• La soledat es relaciona inversament amb el nivell educatiu i la capacitat econòmica, tant en les persones amb discapacitat com en la població general. Les persones senten més soledat si estan aturades o es troben en situació de pobresa, ja que l'ocupació és una font d'estructura i de connexió social i, a més, disposar o no de mitjans econòmics suposa tenir més o menys capacitat per participar en activitats socials i de relació.
• Les persones amb discapacitat se senten menys soles en els municipis petits. La causa poden ser els desafiaments addicionals que comporta viure en un entorn urbà, com pot ser la dificultat per accedir a recursos de suport i a una atenció personalitzada.
• La soledat no desitjada és més freqüent entre persones amb discapacitat que viuen soles (59,1%, davant del 47,8% de les que viuen acompanyades), especialment quan viuen soles de manera involuntària (78,2%, davant del 44,4% de les que ho fan voluntàriament).
• La salut de les persones amb discapacitat que se senten soles també es veu afectada:
  o El 77,2% considera que el seu estat de salut és dolent o molt dolent.
  o El 65,7% afirma que té algun problema de salut mental, diagnosticat o no.
  o La meitat ha tingut pensaments autolesius o autolítics (50,9%).
  o Més de la meitat ha patit algun tipus d'assetjament (58,9%).
• Ser una persona nascuda a l'estranger (o que ho sigui algun dels progenitors) o una persona LGTBIQ+ també són factors de risc per sentir-se discriminades i per patir soledat no desitjada.

Claus per visibilitzar i mitigar els efectes de la solitud no desitjada

Llegeix més

L'estudi també explora quina percepció de la soledat no desitjada tenen les persones amb discapacitat. Gairebé totes asseguren que és un fenomen social invisible (91,8%), que qualsevol persona és vulnerable a sentir-se sola (96,8%) i que és un problema cada cop més important (93,4%). Tot i això, només el 35,2% de les persones amb discapacitat que pateixen soledat no desitjada parlen de la seva situació personal o se senten còmodes demanant ajuda. Moltes de les persones amb discapacitat atribueixen la soledat a causes externes (65,2%) i no ho veuen com un problema personal de la persona que el pateix. Quan esmenten causes inherents a la persona, ho fan relacionant-les amb aspectes de salut o de la discapacitat.

És important assenyalar també que, aproximadament, el 80% de les persones amb discapacitat creu que, encara que des del moviment associatiu i les ONG es fa molt per la lluita contra la soledat no desitjada, les administracions públiques haurien de ser els agents que prioritzin accions contra la soledat. En aquest sentit, un 58% de les persones amb discapacitat participa activament en accions de lluita contra la soledat i al 78% li agradaria poder ser més actives.