Obesitat i autisme: entendre la relació i prevenir-la

El trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació, la interacció social i els patrons de comportament. Cada persona amb autisme és diferent i presenta necessitats úniques, però en les darreres dècades diversos estudis han posat de manifest una realitat que preocupa: les persones amb autisme tenen més risc de patir obesitat que la població general.

L’obesitat, per si mateixa, ja és un repte de salut pública. Quan es combina amb l'autisme, pot tenir conseqüències físiques, emocionals i socials que afecten la persona i el seu entorn familiar. Per això, és fonamental entendre per què s'estableix aquesta relació, quins riscos comporta i quines estratègies podem implementar per prevenir-la i millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA.

Per què les persones amb autisme tenen més risc d’obesitat?

La relació entre obesitat i TEA és complexa i multifactorial. No hi ha una única causa, sinó un conjunt de factors biològics, conductuals i socials que interaccionen.

Factors biològics i metabòlics

Algunes recerques suggereixen que les persones amb autisme poden presentar alteracions en la regulació del ritme circadiari i en certes hormones relacionades amb la gana i el metabolisme, com la melatonina, el cortisol o la leptina. Aquests desequilibris poden afavorir una tendència a l'augment de pes.

Medicació

Moltes persones amb autisme reben tractament farmacològic per gestionar símptomes com l’ansietat, la irritabilitat o el dèficit d’atenció. Alguns psicofàrmacs tenen com a efecte secundari l’increment de la gana i el guany de pes, un factor que pot contribuir al desenvolupament de l'obesitat.

Alimentació selectiva i processament sensorial

Un tret molt comú en el TEA és la hipersensibilitat o hiposensibilitat sensorial. Els aliments no només es mengen: també es veuen, s'oloren, es toquen i se senten a la boca. Per a moltes persones amb autisme aquestes característiques poden ser aclaparadores o, al contrari, necessàries per buscar estímuls concrets.

Això es tradueix en una alimentació selectiva:

• Preferència per determinades textures (molt cruixents o molt suaus).
• Rebuig a aliments de colors vius o amb olors intenses.
• Tendència a escollir productes ultraprocessats, més previsibles en gust i textura.

Aquesta dieta poc variada pot afavorir l'excés de calories i, alhora, generar dèficits nutricionals importants.

Dificultats alimentàries en persones amb TEA

Ir al artículo

Baixa activitat física

Les dificultats motores o sensorials, la manca de motivació social o la preferència per activitats sedentàries (com els videojocs o l’ús de pantalles) poden reduir el nivell d’activitat física. En alguns casos, les experiències negatives en esports col·lectius (per manca d’inclusió o d’adaptació) també afavoreixen l’abandonament.

Les persones amb autisme tenen més risc de patir obesitat que la població general. És important entendre per què s'estableix aquesta relació, quins riscos comporta i quines estratègies podem implementar per prevenir-la

Alteracions del son

Els problemes de son són freqüents en el TEA. La manca de descans adequat pot alterar el metabolisme i les hormones de la gana i fer que la persona tingui més predisposició a menjar aliments processats i greixosos.

Factors familiars, socials i cansament del cuidador

Els cuidadors sovint experimenten fatiga física i emocional, i això repercuteix en l’alimentació i els hàbits familiars. Quan els pares o cuidadors estan cansats, és més fàcil recórrer a opcions ràpides com el menjar preparat, les begudes ensucrades o l’ús de pantalles per entretenir els fills. Aquestes decisions, encara que comprensibles, poden contribuir a un estil de vida menys saludable i a un risc més alt de tenir obesitat.

Quan els pares o cuidadors estan cansats, és més fàcil recórrer a opcions ràpides com el menjar preparat, les begudes ensucrades o l’ús de pantalles per entretenir els fills.

Què pot suposar l'obesitat per a les persones amb autisme?

L'obesitat té conseqüències importants en qualsevol persona, però en el context del TEA els seus efectes poden ser encara més marcats.

Conseqüències físiques

• Augment del risc de diabetis tipus 2, hipertensió i malalties cardiovasculars.
• Problemes ortopèdics i dificultats de mobilitat.
• Apnees del son, que empitjoren encara més els problemes de descans.

Conseqüències emocionals

Les persones amb autisme tenen més predisposició a l'ansietat o la depressió. L'obesitat pot afegir una càrrega emocional extra, amb sentiments de frustració i baixa autoestima.

Impacte social

L'estigma associat al pes, sumat a les dificultats socials del TEA, pot generar un aïllament encara més gran. Això redueix les oportunitats de participar en activitats educatives, lúdiques o laborals.

El cicle negatiu

Quan l’obesitat s’instal·la, pot agreujar els símptomes del TEA: menys energia, més cansament, menys interacció social i més dificultat per establir rutines. Això crea un cercle difícil de trencar, en què l'obesitat i el trastorn s'alimenten mútuament.

L'estigma del pes: un problema de salut pública

Ir al artículo

Com prevenir i abordar aquesta realitat?

La bona notícia és que hi ha moltes estratègies que poden ajudar a reduir el risc d’obesitat i a promoure un estil de vida saludable en les persones amb TEA. La clau és adaptar les recomanacions a cada persona i fer-ho de manera gradual i respectuosa.

Promoure hàbits alimentaris saludables

• Introduir nous aliments de manera progressiva, ajudar a cuinar, acompanyar a fer la compra o a planificar menú saludable.
• Oferir presentacions creatives: tallar les fruites en formes atractives, utilitzar colors o estris visuals.
• Treballar amb dietistes-nutricionistes especialitzats en TEA per adaptar les recomanacions.
• Evitar pressions excessives: l’objectiu és ampliar la dieta, no convertir els àpats en una font de conflicte.

Tenir en compte el processament sensorial

• Adaptar textures i temperatures dels aliments segons la tolerància de la persona.
• Introduir canvis petits i constants, per reduir la resistència.
• Fer servir estratègies visuals o de joc (per exemple, històries socials o contes sobre aliments) per generar interès.

Fomentar l’activitat física adaptada

• Buscar activitats que connectin amb els interessos de la persona (per exemple, caminar observant insectes, ballar, nedar o fer arts marcials).
• Proposar rutines estructurades, visuals i repetitives que donin seguretat.
• Incloure l'activitat física dins la vida quotidiana (anar caminant a l’escola, pujar escales, ajudar a fer tasques domèstiques).

Per prevenir l'obesitat cal promoure una alimentació equilibrada i adaptada a les necessitats sensorials, fomentar l’activitat física inclusiva i agradable, regular el son i donar suport als cuidadors.

Regular el son

• Establir horaris fixos per anar a dormir i llevar-se.
• Crear un ambient tranquil, amb poca llum i soroll.
• Evitar pantalles abans d’anar al llit.
• Consultar amb professionals de la salut si persisteixen els problemes de son.

Atenció mèdica i farmacològica

• Revisar periòdicament la medicació per valorar-ne els efectes secundaris sobre el pes.
• Ajustar tractaments si cal, sempre sota supervisió mèdica.

Donar suport als cuidadors

• Reconèixer el cansament del rol del cuidador i oferir recursos de suport.
• Promoure espais de descans i autocura per a les famílies.
• Facilitar grups de suport, assessorament, beques menjador, i programes comunitaris que ajudin a compartir experiències i estratègies.
• Quan el cuidador se sent acompanyat i disposa de temps per cuidar-se, és més fàcil que pugui establir rutines saludables i sostenibles per a tota la família.

Enfocament positiu i no culpabilitzador

És important parlar de salut i benestar, no només de pes. Establir petits objectius assolibles i celebrar els progressos pot ser molt més motivador que fixar-se en el nombre de quilos.

Fer esport quan tens autisme

Llegeix més

La relació entre obesitat i TEA és complexa i multifactorial. Intervenen aspectes biològics, conductuals, sensorials i socials, i per tant no hi ha una solució única. Cal un abordatge integral i interdisciplinari que impliqui famílies, escoles, professionals sanitaris i la comunitat.

La prevenció passa per:

• Promoure una alimentació equilibrada i adaptada a les necessitats sensorials.
• Fomentar l’activitat física inclusiva i agradable.
• Regular el son i revisar la medicació.
• Donar suport als cuidadors, perquè puguin establir rutines saludables sense sentir-se sobrecarregats.

Més enllà dels números de la bàscula, el que està en joc és la qualitat de vida de les persones autistes i de les seves famílies. Apostar per entorns inclusius, saludables i respectuosos és la millor manera de prevenir l’obesitat i promoure una bona qualitat de vida.