Què és i què no és el benestar emocional?
Resum
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només com a absència de malalties o afeccions. En aquest context, el benestar emocional és una percepció personal i subjectiva de sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos i amb l'entorn, de ser qui som, de fer allò que fem i de viure com vivim, incloses les relacions amb altres persones.
Aquest benestar també inclou els desitjos, les metes i les necessitats; els factors ambientals que ens afecten i les experiències que tenim al llarg de la vida; així com els aspectes físics, mentals i socials. El benestar emocional implica gaudir d'una existència satisfactòria, amb equilibri i harmonia en els diferents aspectes de la vida. Però no de manera estàtica, sinó dinàmica, amb una mentalitat de creixement.
La mentalitat de creixement és la creença íntima que podem seguir progressant a nivell personal, acadèmic i professional, que podem afrontar nous reptes sabent que tenim estratègies suficients per superar-los i que sempre podem augmentar, encara que sigui lleugerament, els nostres talents i habilitats, així com adquirir-ne de nous. Aquesta mentalitat —que s'oposa a la mentalitat fixa, o la creença que no podem fer res per progressar— genera sentiments subjectius de benestar.
Benestar o felicitat?
Tot i això, cal fer un aclariment: el benestar no equival a felicitat.
Sovint, el concepte de felicitat s'utilitza de manera general, com a reclam comercial. Si no ens sentim feliços, és com si la vida ja no tingués interès. Si els nens, nenes o adolescents no se senten feliços, és com si la seva vida ja no valgués la pena.
- El benestar genera motivació i optimisme sobre una base realista i no té necessàriament una data de caducitat. Un aspecte important és que, dins del benestar, hi tenen cabuda, per exemple, les emocions incòmodes com la tristesa o la frustració, que ens permeten acceptar les pèrdues i les decepcions i que, per tant, ens faciliten deixar-les enrere per continuar avançant de manera resilient.
- La felicitat, per la seva banda, genera sensacions molt més intenses i explosives i, per tant, més plaents, però efímeres i amb una motivació i un optimisme falsos. La felicitat no admet la tristesa ni la frustració, o bé la felicitat acaba quan percebem aquestes altres emocions. Després d'una explosió de felicitat, si no n'arriba una altra, tendim a sentir-nos buits, sense objectius vitals. Tanmateix, cal fer un aclariment: el benestar no equival a felicitat.
Hi ha aquesta diferència al cervell?
A nivell neurohormonal i neurotransmissor, la diferència entre el benestar i la felicitat no rau en les molècules específiques que es produeixen, sinó en la proporció en què es troben aquestes molècules i en les respostes generades pel cervell.
Aquesta proporció depèn de cada situació específica i alguns factors genètics i epigenètics, així com de l' aprenentatge i les experiències prèvies que han donat forma a les xarxes neuronals. Tot plegat torna a centrar l'atenció en el benestar emocional experimentat durant la infància i l'adolescència.
Els principals neurotransmissors i neurohormones implicats en les sensacions subjectives de benestar són:
- Endocannabinodes o cannabinoides naturals: afecten l'estat d'ànim, la memòria i diversos processos cognitius. Aquesta és una de les raons per què els adolescents i els joves amb un baix nivell de benestar són més propensos a ser consumidors de cànnabis.
- Endorfines: són uns opioides naturals, que disminueixen la sensació de dolor, tant físic com emocional, i promouen també un estat d'ànim positiu.
- Dopamina: implicada en les sensacions de recompensa i anticipació de recompenses futures per accions realitzades en el present –com a reptes, esforç i planificació– i també en les sensacions de plaer, motivació i optimisme.
- Oxitocina: promou lestabliment i el manteniment dels vincles socials i està relacionada amb el plaer social.
- GABA: genera una sensació de calma mental i redueix l'ansietat.
- Serotonina: està relacionada amb la confiança, autoestima i autopercepció positiva, sentiments de dignitat, sentit de pertinença i estat d'ànim positiu.
- Adrenalina: o epinefrina, que genera sensació de vitalitat.
La dictadura de la felicitat constant
Per aquestes raons, crear entorns que promoguin el benestar i que ajudin els infants i adolescents a accedir-hi i gestionar-los és una qüestió fonamental per a un desenvolupament saludable.
Aquest desenvolupament ha d'influir positivament en la joventut i l'edat adulta, en la construcció de persones sanes i equilibrades. En conseqüència, també ha d'influir en la construcció d'una societat tan justa, digna i respectuosa com sigui possible.
Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Per a més informació, consulteu el 16è Informe FAROS «Navegant les adversitats: claus per a una infància i adolescència resilients».
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
