L’entrenament socioemocional a les aules

L’educació socioemocional ha deixat de ser una opció per convertir-se en una necessitat. En un món cada cop més complex i canviant, les habilitats socioemocionals són fonamentals per al desenvolupament integral de les persones. És per això que els programes de benestar emocional i entrenament socioemocional han guanyat protagonisme dins dels centres educatius.

D’on venim: l’origen dels programes de benestar emocional

L’arrel d’aquests programes es troba en el concepte d’intel·ligència emocional, que va guanyar visibilitat a finals del segle XX. Investigacions en psicologia, pedagogia i educació van demostrar que el benestar d’una persona no depèn només del seu coeficient intel·lectual, sinó també de la seva capacitat per reconèixer, comprendre i gestionar les emocions. L’obra de Daniel Goleman, Intel·ligència Emocional (1995), va ser clau per difondre aquesta idea.

A partir d’aquí, es van començar a desenvolupar programes preventius per treballar en la salut emocional i promoure el benestar emocional, especialment en infants i adolescents. Perquè, com bé sabem, el malestar emocional forma part de la vida. Tothom, en algun moment, viu situacions adverses que ens generen emocions desagradables, i sentir això ens pot generar aquest malestar. L’educació emocional ens dona eines per a fer-hi front des de ben petits.

El programa Henka: entrenar la resiliència dels centres educatius

Un dels programes que treballa en aquesta línia és Henka, impulsat per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i Z Zurich Foundation, que té com a objectiu principal enfortir la resiliència per prevenir o retardar l’aparició de problemes de salut mental, i sobretot promoure el benestar emocional dels adolescents i els joves. 

Henka posa el focus en el malestar emocional, que acostuma a estar fortament condicionat per l’entorn, però sabem que l’ambient és canviant, per tant, és modificable. En concret, és feina de tota la societat construir entorns protectors i revertir els de risc, des de les famílies, els centres educatius, les institucions públiques, etc. 

Cal acompanyar i guiar els processos d’aprenentatge socioemocional, perquè les persones puguin desenvolupar-se plenament en la vida, en el moment present i per al dia de demà.

Alhora, des dels centres educatius, tenim l’oportunitat d’arribar al màxim de persones adolescents i joves possibles de manera equitativa, i convertir l’entrenament socioemocional de les aules en habilitats, estratègies i recursos per a la vida. Cal remarcar que aquest entrenament es produeix tant si es treballa explícitament a través de programes com Henka, com si es dona de manera implícita en les dinàmiques quotidianes del centre, ja que va lligat a l’etapa evolutiva, tan clau per al desenvolupament que està vivint l’alumnat. És per això que cal aprofitar aquesta oportunitat, acompanyar i guiar els processos d’aprenentatge socioemocional, perquè les persones puguin desenvolupar-se plenament en la vida, en el moment present i per al dia de demà.

Henka ofereix als alumnes eines per afrontar les adversitats quotidianes, així com d’altres de més difícils: des d’una discussió amb un amic fins a la pèrdua d’un ésser estimat. Per fer-ho, es treballen competències com:

• Reconeixement emocional: identificar emocions com la tristesa, l’ansietat o l’alleujament.
• Validació emocional: entendre que és normal sentir-se desorientat davant els canvis.
• Regulació emocional: aprendre a gestionar les emocions de manera saludable.
• Assertivitat: expressar opinions, necessitats i límits amb claredat i respecte.
• Empatia: comprendre i connectar amb les emocions dels altres.
• Resiliència: adaptar-se i transformar-se a partir de les dificultats i adversitats.

Reptes i oportunitats dels centres educatius

Tot i els avenços, els programes d’educació socioemocional encara s’enfronten a diversos reptes:

• Manca de formació específica per part dels professionals de l’àmbit educatiu i facilitadors.
• Resistència al canvi en algunes comunitats educatives.
• Limitacions de temps dins del currículum escolar.
• Dificultat per mesurar l’impacte emocional i social d’aquests programes.
• Diversitat cultural i socioeconòmica dels alumnes.
• Sostenibilitat i continuïtat dels programes.

L’entrenament socioemocional no només millora el benestar dels alumnes, sinó que transforma el context escolar i potencia l’aprenentatge

Malgrat això, el programa Henka ha aconseguit avançar gràcies a la col·laboració entre institucions com la Z Zurich Foundation, el Departament de Salut i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Sant Joan de Déu. Aquesta aliança ha permès construir un model sòlid de formació de formadors i formació contínua per a docents.

Una de les claus del seu èxìt és que es tracta d’un programa viu, en constant millora, amb un equip que treballa per:

• Desenvolupar materials pràctics i accessibles per a tots els docents i facilitadors.
• Mantenir una comunicació fluida amb els professionals dels centres educatius.
• Escoltar les veus dels protagonistes: docents, famílies i alumnes.

Algunes de les opinions dels docents que participen en aquest programa són:  
«L’escola et prepara per la vida real, per tant, els alumnes han d’adquirir eines»; «Els alumnes han tingut la sensació de poder parlar de temes que habitualment no parlen» «És una eina molt potent per mestres que no són especialistes en educació emocional».

La importància de promoure la resiliència a l'alumnat adolescent

Llegeix més

Cap a una educació més humana

L’entrenament socioemocional no només millora el benestar dels alumnes, sinó que transforma el context escolar i potencia l’aprenentatge. Perquè sí, els alumnes van als centres educatius a aprendre, i això s’ha de seguir garantint; de fet, el desenvolupament socioemocional va de la mà, facilita i enriqueix aquest aprenentatge.

Educar no és només transmetre coneixements, sinó acompanyar les persones en el seu desenvolupament socioemocional i acadèmic. A Henka, creiem que formar infants, adolescents i joves emocionalment i socialment competents és formar ciutadans més lliures, empàtics i resilients. I això, sens dubte, és una aposta de futur.