Què és el dol anticipat i com afrontar-ho

Quan parlem de dol anticipat ens referim al procés emocional i relacional que experimenten algunes persones davant d'una pèrdua futura, quan aquesta se sap o es percep com a inevitable. Sempre es pot anticipar una pèrdua vital (com una amputació, un canvi de residència o una jubilació), encara que el terme dol anticipat sol utilitzar-se habitualment en contextos de mort previsible.

D'una banda, es pot donar quan una persona pateix una malaltia greu o avançada, on el pronòstic mèdic és de no millora o fins i tot hi ha un termini de vida estimat (per exemple, malalties cròniques degeneratives o davant d'un ingrés a pal·liatius). En aquests casos, les persones properes poden anar elaborant alguns aspectes de la pèrdua abans que es produeixi la mort.

D'altra banda, es pot donar quan una persona desapareix i no es té confirmació de la mort. Seria el cas de les desaparicions o grans accidents en què es pot demorar la informació del recompte de víctimes. En tots dos casos hi ha certa preparació prèvia a la comunicació final de defunció.

L'acompanyament al dol

Llegeix més

Webinar

Les respostes de dol anticipat van guanyar interès el 1944 quan el psiquiatre Erich Lindemann va analitzar les reaccions de dolor intens que experimentaven les dones els marits de les quals estaven al front de guerra. Després el van seguir grans teòrics com John Bowlby (analitzant l'efecte d'un diagnòstic terminal infantil en els progenitors) o Elisabeth Kübler-Ross (acompanyant pacients terminals i els seus familiars).

Els diversos estudis han pogut establir que les reaccions de les persones que viuen un dol anticipat poden ser tan intenses com en un dol post mortem . Tot i això, aquest procés ens brinda un espai temporal per poder preparar el després i garantir que sigui més saludable.

En comparar tots dos processos de dol, és important tenir en consideració alguns factors:

• El temps d'acceptació
  Hi ha un marge per fer-se a la idea, que no es produeix en morts inesperades. Aquest marge permet resoldre assumptes pendents, triar com acomiadar-se o organitzar el temps que queda a la persona que morirà. Això pot facilitar que, quan arribi el moment, el dol post mortem sigui més saludable.
• Els sentiments
  Són els mateixos en tots dos processos. Podem sentir una tristesa profunda, enuig, ansietat, culpa, por, solitud, fatiga, manca de concentració, etc. De la mateixa manera podem patir un xoc inicial, amb sensacions de desconnexió, o podem negar la realitat com a reacció evitativa.
• La reorganització prèvia
  Després d'una mort, hi ha canvis vitals i de rols familiars. En el cas de què estem parlant, hi ha situacions que poden esbossar com serà la vida sense aquesta persona: celebracions, viatges, etc. De la mateixa manera, es poden començar a reordenar els rols que cada persona té dins del nucli familiar i la pròpia identitat sense aquesta persona (qui sóc sense tu).
• L'esgotament pre mortem
  Si la situació s'allarga en el temps, les persones poden arribar esgotades emocionalment a la mort en si. Això fa que, de vegades, les mostres de dolor post mortem siguin menys intenses. Això no implica que hi hagi menys dolor, sinó que fa molt de temps que pateixen i es poden donar situacions de cert embotament o anestèsia emocional en un primer moment.

Aspectes que compliquen el dol

Per començar a elaborar realment el dol cal acceptar que la persona ha mort , això no es pot fer fins que tenim confirmació mèdica. Podem acceptar altres realitats, però no pas la mort en si. Hi ha moltes persones que fins i tot necessiten veure el cadàver per connectar o assegurar-se que realment ha mort. Aquest és un dels motius pels quals se celebren les vetlles i per això, en la majoria dels casos, es fan amb el fèretre obert.

Tot i que el dol anticipat és un procés normal, pot interferir en el nostre benestar i en el nostre dia a dia. Al dolor per la futura pèrdua s'afegeix viure el deteriorament (i possible agonia) de la persona estimada amb la incertesa de no saber quan passarà. Tot i ser natural, el procés pel qual el nostre cervell s'intenta adaptar a una nova realitat pot generar malestar. Totes les nostres connexions neuronals estan configurades amb la informació de la persona estimada i, per tant, durant una temporada haurem de generar noves connexions i records en què aquesta persona ja no hi serà. Això és dolorós i ens fa transitar diferents estats psicològics.

En alguns casos el dol anticipat, igual que en el cas post mortem, pot derivar a condicions psicològiques menys saludables que ens generen un malestar desmesurat que ens impedeix continuar amb el nostre dia a dia.

Hi ha una sèrie de senyals que ens indiquen que el procés pot presentar alguna dificultat:

• Preocupació excessiva amb remugacions constants (bucles de pensament sense fi que generen molta angoixa).
• Ansietat paralitzant que dificulta passar temps de qualitat amb la persona estimada que morirà.
• Simptomatologia depressiva que fa que ens aïllem.
• Sentiment de rendició, desídia i apatia que impedeix gaudir de qualsevol cosa el temps que queda.

En alguns casos, s'arriba a renunciar i algunes persones reaccionen limitant les cures o abandonant la persona malalta per no poder gestionar o afrontar la situació i desitjant que arribi la fi com més aviat millor (encara que no sigui de forma conscient).

Cuidar-se per gestionar l'impacte emocional del dol

El dol és un procés d'adaptació tant si es dóna pre o post mortem. Aquest procés no és innocu i, encara que és natural, pot produir molt de dolor i malestar. Contar amb acompanyament professional o emocional durant aquests processos pot disminuir el dolor i prevenir complicacions.

Les consideracions per poder transitar aquest procés de forma saludable són les mateixes que es donen en el cas del dol post mortem i comprenen entre d'altres:

• Donar-se permís per compartir allò que se sent (sigui el que sigui) en entorns segurs i de confiança. No s'ha de forçar ni explicar-ho tot a tothom, hem de poder trobar espais i persones amb qui poder expressar-nos amb confiança i seguretat. Han de ser espais on ens sentim cuidats. Parlar d'emocions, preocupacions, sentiments i pensaments, sense haver de preocupar-nos per sentir-nos jutjats i sense que ens hagin de donar solucions ajuda a processar el soroll incessant que podem tenir al cap.
• Prioritzar aspectes de cura bàsica, com menjar, dormir, socialitzar i mantenir certa activitat física. El nostre cervell necessita certs neurotransmissors (substàncies químiques) per seguir funcionant amb normalitat i podem fomentar-ne l'alliberament de manera natural.
• Consulteu un professional. Hi ha molts serveis o unitats mèdiques o hospitalàries que ofereixen un acompanyament durant aquests processos. No es tracta de tractar una patologia, sinó d'acompanyar i donar suport perquè el procés avanci sense complicacions.