Per què algunes persones joves tenen pensaments suïcides?

Les conductes suïcides en joves són un problema de salut pública important a tot el món. El suïcidi és una de les principals causes de mort entre adolescents i adults joves, que en les últimes dècades ha experimentat un augment preocupant. 

Però el suïcidi no apareix de cop. Normalment forma part d’un procés que pot començar amb:

• Pensaments passius sobre la mort.
• Idees suïcides.
• Intents de suïcidi.

La majoria de joves que tenen pensaments suïcides no arriben a fer un intent, però hi ha un grup que sí que evoluciona cap a conductes més greus. Entendre què marca aquesta diferència és clau per poder prevenir.

L’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i proteccióde (PROSIA-Y), que ha dut a terme el Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el finançament de l’Observatori Social de “la Caixa”, ajuda a entendre millor quins factors hi poden estar relacionats. L’estudi s'ha realitzar amb 3.403 joves de Catalunya d’entre 16 i 29 anys, amb contextos urbans i rurals diversos, per tenir una imatge bastant representativa de la realitat dels joves. 
 

Quina és la freqüència dels pensaments suïcides en els joves?

Els resultats de l’estudi demostren que els pensaments i les conductes relacionades amb el suïcidi són relativament freqüents entre el jovent. Dels nois i noies entrevistats:

• El 31,5% ha tingut ideació suïcida al llarg de la vida.
• El 10,8% ha realitzat algun intent de suïcidi.
• El 25,9% ha presentat conductes d’autolesió sense intenció de morir.

Tal com passa en altres estudis, els pensaments suïcides són molt més freqüents que els intents. En aquest cas, aproximadament un de cada tres joves amb ideació suïcida també havia fet algun intent. També s'observa quee aquestes situacions eren més freqüents en dones que en homes.

La suma i interacció de diversos factors 

El missatge central de l'estudi és que els pensaments i conductes suïcides en joves no solen aparèixer per una sola causa. Més aviat, s’expliquen com la suma i la interacció de diferents factors.

En general, aquests factors tenen a veure amb:

• Experiències de vida, especialment experiències difícils en la infància (com el maltractament emocional o la negligència).
• Estat emocional actual, sobretot símptomes d’ansietat i depressió.
• Relacions socials, com ara la soledat o sentir-se desconnectat dels altres.
• Context familiar, incloent el suport, la comunicació i el clima emocional a casa.

Això ajuda a entendre per què és tan difícil predir qui farà un intent de suïcidi mirant només un sol factor.

Les conductes suïcides en joves s’expliquen com la suma i la interacció de diferents factors relacionats amb les experiències difícils en la infància, l'estat emocional actual, les relacions socials i el context familiar. 

Quins són els principals factors de risc del pensament i la conducta suïcida?

Experiències durant la infància

Un dels resultats més consistents és el pes de les experiències adverses durant la infància, especialment:

• Abús emocional (humiliacions, menyspreu, insults, fer sentir inútil o no estimable). Especialment important per explicar pensaments suïcides.
• Negligència física (manca de cures bàsiques, desatenció important). Apareix com un factor molt destacat quan es parla d’intents suïcides (passar de pensar-ho a fer un pas).

És a dir, el que vivim de petits pot deixar una empremta en com ens valorem, com regulem emocions i com demanem ajuda.

Ansietat i depressió

Els símptomes d’ansietat apareixen com un dels factors més importants tant en la ideació suïcida com en els intents. Es tracta del factor central quan es mira el conjunt, ja que és un element que connecta amb molts altres i que pot «activar» o mantenir el risc. Això no vol dir que l’ansietat «causi» el suïcidi, sinó que, quan és intensa i sostinguda, pot augmentar el malestar i la sensació de no tenir sortida. L’ansietat pot fer augmentar: 

• La sensació d’angoixa constant.
• La dificultat per regular emocions.
• La sensació de voler escapar del malestar. 

Per altra banda, la depressió i el fet de tenir un diagnòstic de salut mental també es relacionen amb més risc.

Soledat i desconnexió social

La sensació de soledat té un paper molt important, sobretot en l’aparició dels pensaments suïcides. La soledat aquí no és només estar sol, sinó sentir que no hi ha ningú disponible, que no encaixo, o que sóc una càrrega.

La recerca suggereix que la soledat pot actuar com un pont entre les experiències difícils del passat i els problemes emocionals actuals. Quan una persona se sent desconnectada, pot augmentar la sensació de no pertànyer o de ser una càrrega per als altres.

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Llegeix més

Els factors protectors: suport i satisfacció amb la vida

Una part especialment rellevant de l'estudi és que no només analitza els factors de risc, sinó també què pot protegir els joves davant dels pensaments i les conductes suïcides. Alguns elements protectors importants són:

• El suport social percebut. No vol dir tenir moltes amistats, sinó tenir almenys una o dues persones amb qui sentir-se segur per parlar. Sentir-se escoltat i comprès pot marcar una gran diferència en moments de crisi.
• Un bon clima familiar (cohesió, capacitat d’adaptar-se als canvis, suport emocional). No es tracta de famílies «perfectes», sinó d’entorns on hi ha comunicació emocional, disponibilitat i capacitat de reparar conflictes.
• La satisfacció amb la vida. No vol dir estar sempre bé, sinó poder identificar coses que donen sentit al dia a dia, com ara les relacions, les estudis, els projectes, les aficions o els objectius personals. És a dir, sentir que la vida té sentit o que hi ha coses que valen la pena).

La soledat pot actuar com un pont entre les experiències difícils del passat i els problemes emocionals actuals. Quan una persona se sent desconnectada, pot augmentar la sensació de no pertànyer o de ser una càrrega per als altres.

Quan aquests factors són presents, poden actuar com un coixí davant del malestar emocional i reduir la probabilitat que els pensaments suïcides apareguin o es mantinguin. Aquests resultats recorden que la prevenció del suïcidi no passa només per reduir el malestar, sinó també per enfortir els vincles, el suport social i el sentit de vida.

Què podem fer per prevenir les conductes suïcides?

Aquests resultats reforcen la idea que la prevenció del suïcidi en joves no pot centrar-se només en un sol factor. Per ser efectiva, ha de ser global i actuar en diferents àmbits alhora: familiar, emocional, social i comunitari.

Prevenció precoç

Una de les idees més clares de l’estudi és la importància de detectar situacions de risc des de la infància per poder intervenir-hi abans que el malestar es es cronifiqui. Alguns factors que poden augmentar la vulnerabilitat a llarg termini són:

• Ambients familiars molt conflictius.
• Situacions de maltractament o negligencia.
• Dificultats emocionals primerenques.

També és clau donar suport a les famílies. La prevenció no passa només per identificar el risc, sinó per ajudar a crear entorns segurs, estables i emocionalment protectors, amb bona comunicació i suport afectiu.

La prevenció del suïcidi en joves no pot centrar-se només en un sol factor i ha d'actuar en diferents àmbits alhora: familiar, emocional, social i comunitari.

Detecció i tractament precoç dels problemes emocionals

L’estudi mostra que els símptomes emocionals actuals, especialment l’ansietat i la depressió, tenen un paper molt important. Detectar i tractar aviat l’ansietat, la depressió i els problemes de regulació emocional pot reduir el risc que el malestar evolucioni cap a pensaments o conductes suïcides més greus.
Això reforça la importància de normalitzar demanar ajuda psicològica i d’oferir recursos accessibles per a adolescents i joves.

Treballar la connexió social

La connexió amb altres persones és un dels factors protectors més importants. Les intervencions que promoguin el sentiment de pertinença, el suport social i les relacions de qualiatat poden reduir el risc de pensaments suïcides i ajudar els joves a gestionar millor el malestar.

En molts casos, no es tracta tant d’augmentar el nombre de relacions, sinó de millorar la qualitat dels vincles i assegurar que el jove té almenys una persona amb qui se senti segur per parlar.