Es pot predir l’aparició de la psicosi en infants i adolescents?
Resum
La psicosi és un trastorn de salut mental que té un fort impacte en la qualitat de vida de les persones afectades i en el seu entorn més proper. Actualment, els trastorns psicòtics, entre els quals hi ha l'esquizofrènia, es troben entre les principals causes de discapacitats del món. S'estima que 3 de cada 100 persones experimentarà un episodi psicòtic al llarg de la seva vida, però el debut amb el trastorn acostuma a produir-se al final de l'adolescència o durant els primers anys de l'edat adulta, entre els 13 i els 30 anys.
Per aquest motiu, és molt important poder detectar i identificar precoçment els infants i adolescents amb un risc més gran de desenvolupar un trastorn psicòtic, per poder iniciar un abordatge terapèutic precoç i minimitzar-ne l’impacte en la qualitat de la seva vida.
Què vol dir estar en risc de tenir un trastorn psicòtic?
Hi ha alguns factors biològics, personals i ambientals que fan que algunes persones tinguin més possibilitats de desenvolupar un trastorn psicòtic. S’han identificat diverses característiques associades a tenir un risc més elevat de desenvolupar psicosi (Oliver et al., 2020; Radua et al., 2018):
- Factors clínics: presència de símptomes psicòtics atenuats i baixa funcionalitat (risc clínic per a la psicosi).
- Factors ambientals:
- Estrès: els esdeveniments vitals estressants, el trauma i altres factors relacionats amb l’estrès ambiental s’han mostrat com a factors de risc per al desenvolupament de la psicosi.
- Consum de tòxics.
- Complicacions vinculades al procés de neurodesenvolupament: complicacions durant les primeres etapes de desenvolupament embrionari (embaràs); complicacions obstètriques; edat materna i paterna; consum de tòxics durant l’embaràs; menors puntuacions en funcionament cognitiu; i alteracions cerebrals observables amb ressonància magnètica.
- Estacionalitat i lloc de naixement: néixer en un ambient urbà o en una estació de l’any con-creta (estiu i hivern) s’ha vinculat a tenir més risc de desenvolupar esquizofrènia.
- Condicions vinculades amb l’ètnia: certes ètnies, com per exemple l’ètnia negra-caribenya d’Anglaterra, o pertànyer a una ètnia minoritària estan vinculades a més risc de tenir tras-torns psicòtics.
- Factors genètics
- Familiars: actualment, sembla que l’evidència suggereix que tenir un familiar de primer grau amb psicosi augmenta fins a un 50% el risc de desenvolupar el trastorn (Cannon et al., 2008).
- Gens candidats: fins al moment, l’evidència en possibles gens vinculats a l’etiologia de l’esquizofrènia o a possibles factors de risc associats no és clara. Alguns dels gens que es suggereixen vinculats a l’esquizofrènia són el DISC1, DTNBP1, NRG1 DAOA o COMT, entre d’altres. No obstant, la seva vinculació amb el trastorn encara no està clara i falta encara investigació per poder tenir una conclusió (Hamilton, 2008).
José
Partint de l’evidència científica sobre factors de risc associats, s’han elaborat uns criteris clínics que permeten identificar quines persones estan en risc (Miller et al., 2003; Yung et al., 2008). Cal complir un o més d’aquests criteris:
- Presentar símptomes psicòtics positius (deliris, al·lucinacions perceptives o desorganització del comportament), que es presenten de manera atenuada, és a dir, més lleus. La persona que els viu, dubta si el que està percebent o pensant és real o és fruit de la seva imaginació.
- Presentar símptomes psicòtics positius francs, que vol dir que no dubtes que el que passa és real, i que els símptomes remeten espontàniament sense que sigui necessària la introducció d’un tractament farmacològic. Els símptomes són de curta durada, no duren més d’uns dies (màxim una setmana) i desapareixen espontàniament, sense que s’hagi introduït cap tractament. Sovint, la persona que ho experimenta, ni tan sols acudeix a un servei de salut mental, ja que és una cosa que passa puntualment i desapareix per si sola.
- Tenir un familiar de primer grau amb un diagnòstic de trastorn psicòtic, i tenir una disminució del funcionament del dia a dia.
Aquests criteris diagnòstics no són per ara una categoria diagnòstica inclosa en els manuals de diagnòstic com el DSM-5 o el CIE-11, i formen part encara de categories que mereixen més investigació per ser usades per als professionals clínics de la salut.
Tres de cada deu persones que estan en risc de tenir psicosi, desenvoluparan el trastorn durant els tres primers anys des de la seva identificació.
Però no totes les persones que es troben en risc o que tenen més risc acaben desenvolupant el trastorn. Actualment, se sap que tres de cada deu persones detectades en risc desenvoluparan un trastorn psicòtic al llarg dels primers tres anys des de la seva identificació (Fusar-Poli et al., 2020; Salazar De Pablo et al., 2021).
En l’actualitat, dels factors de risc esmentats, s’ha observat que presentar símptomes clínics de més gravetat és, per ara, el factor que més s’associa a desenvolupar psicosi. S’apunta també que, com més factors de risc té una persona, més risc té de desenvolupar el trastorn, però no hi ha coneixement encara de com interaccionen aquests factors entre ells, ni com augmenta el risc depenent de quins factors siguin. Per això, la comunitat científica continua investigant en aquesta línia.
Per què és important estudiar el risc de desenvolupar un trastorn psicòtic en la població adolescent?
Estudiar quines característiques té la població en risc ens permetrà poder fer un diagnòstic precoç i acurat i instaurar un tractament al més aviat possible, per tal d’evitar l’inici del trastorn o bé retardar-ne l’aparició el màxim de temps possible. Poder oferir suport psicològic, eines de gestió emocional i seguiment clínic adaptat a cada cas, no només ajuda a prevenir, sinó que millora la qualitat de vida dels joves i de les seves famílies.
La introducció d’un tractament precoç ha mostrat molt bons resultats en la millora del resultat clínic de les persones afectades, però encara no es pot concloure cap estratègia clara per a la prevenció d’aquests trastorns. Per això, es continua investigant, tant en tractaments com en factors de risc i factors protectors.
És important poder detectar i identificar els infants i adolescents amb un risc més gran de desenvolupar un trastorn psicòtic per poder iniciar un abordatge terapèutic precoç i minimitzar-ne l’impacte.
Però, com en molts altres àmbits de la ciència, la psicosi, el seu tractament i la seva prevenció s’ha estudiat principalment en població adulta, tot i que els primers símptomes d’un trastorn psicòtic poden aparèixer ja durant l’adolescència. Per això és clau estudiar el risc de desenvolupar un trastorn psicòtic en població infantojuvenil (Solmi et al., 2022).
Cal tenir present que el cervell adolescent és un cervell que està en desenvolupament. Aquesta característica ens porta a dues qüestions fonamentals en l’estudi concret d’aquesta població: Per una banda, es coneix que molts trastorns mentals -com és el cas de la psicosi- es presenten de manera diferent en els infants i els adolescents. L’evidència científica apunta que la psicosi, si es presenta durant la infància o l’adolescència, té un inici insidiós, és a dir, més pausat, i amb més presència dels símptomes psicòtics anomenats negatius, com poden ser l’apatia o l’aïllament social, entre d’altres(Baeza et al., 2024). A més a més, l’impacte que té en l’adolescència és gran, ja que és un període en què el cervell està adquirint moltes de les habilitats que es requereixen per afrontar la vida adulta (Arango, 2011).
Fer recerca per millorar la qualitat de vida de les persones amb psicosi
D’altra banda, el fet que encara sigui un cervell en formació també fa que sigui un cervell amb més plasticitat i amb més capacitat d’adaptació als canvis. Aquest fenomen es coneix com a neuroplasticitat, i pot fer que els tractaments que s’instaurin en aquest moment es puguin aprofitar de manera diferent a com ho fa un cervell adult. Això és també clau en aquest cas, ja que detectar població que encara està en risc i donar-los eines que els permetin enfrontar-se al que viuen o viuran en un futur pot fer variar el curs del trastorn o, fins i tot, podria prevenir-lo (Marín, 2016).
Aquestes dues qüestions fan que sigui necessari fer estudis centrats en població infantojuvenil, per tal d’observar les característiques específiques en aquests grups d’edat, no només en la psicosi, sinó en tots els trastorns mentals.
Detectar la població que encara està en risc i donar-los eines que els permeti enfrontar-se al que viuen o viuran en un futur pot fer variar el curs del trastorn.
En el cas de la psicosi en concret, però, hi ha un altre motiu que fa rellevant l’estudi de la població en risc adolescent. Durant l’adolescència el cervell pateix una sèrie de canvis molt importants. Un d’ells és la poda neuronal, on es destrueixen totes les connexions neuronals que s’havien creat en les primeres etapes de vida però que ja no són rellevants per a afrontar l’adultesa. Aquest procés de destrucció de connexions que no serveixen per deixar lloc a noves connexions es creu que pot estar alterat en persones que tenen un trastorn psicòtic (Cannon et al., 2015; Gomes et al., 2016). Si estudiem persones en risc que es troben en aquest moment concret del desenvolupament cerebral, ens permetrà entendre com funciona aquest trastorn des d’un punt de vista biològic i veure com evolucionen aquests processos en un cervell en risc.
CAPRIS, un estudi de Sant Joan de Déu per prevenir la psicosi en la infància i l’adolescència
L’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, estudia des de fa més de deu anys com prevenir els trastorns psicòtics en població infantojuvenil. En aquesta línia de recerca, està duent a terme l’estudi CAPRIS (Child and Adolescent Psychosis RIsk Study), liderat per la Dra. Montserrat Dolz, que té com a objectiu identificar marcadors que permetin augmentar el poder predictiu de les eines clíniques que s'usen actualment, per millorar així la detecció dels infants i adolescents amb més risc de desenvolupar un trastorn psicòtic.
Abans de complir criteris per a un trastorn psicòtic, la majoria de les persones poden viure una fase en què es donen certs senyals atenuats o característiques específiques. El projecte CAPRIS ha recollit, fins al moment, dades d’aproximadament 200 nens, nenes i adolescents d’entre 10 i 17 anys que compleixen els criteris de risc clínic per desenvolupar psicosi. També recull dades d’infants i adolescents que no presenten aquests símptomes, i que formen part del grup control. Aquest grup control s’aparella per edat i sexe amb les persones del grup de risc, amb l’objectiu de poder comparar els dos grups i poder identificar si hi ha diferències en factors clínics, neuropsicològics, neuronals, biològics i ambientals. Així mateix, es segueix a aquests nois i noies durant un any i mig, per valorar si alguna de les persones desenvolupa un trastorn psicòtic i, comparant el grup de persones que desenvolupa psicosi amb les que no, es pot determinar quins dels factors mencionats poden estar més associats al desenvolupament d’un primer episodi psicòtic.
El tractament dels trastorns psicòtics en adolescents
Quins són els principals resultats obtinguts fins ara?
Fins ara, amb l’estudi CAPRIS s’ha obtingut resultats importants, que han donat lloc a diversos articles científics, entre els quals:
- La utilització dels criteris clínics de risc també en població infantojuvenil. S’ha demostrat que els criteris són útils en la població infantojuvenil. S’ha identificat que un 23% dels participants en risc desenvolupen un trastorn psicòtic passats divuit mesos des de la seva detecció. Això implica que gairebé una de cada quatre persones detectades en risc fa una transició a un quadre complet de psicosi a l’any i mig de seguiment (Dolz et al., 2024).
- La identificació d’una sèrie de característiques específiques dels nois i noies que es troben en risc clínic de psicosi. S’ha observat que són persones que presenten diagnòstics en salut mental (prin-cipalment de depressió i ansietat, entre d’altres) (Dolz et al., 2019; Rodríguez-Pascual et al., 2021; Vergara et al., 2023) i que tenen més experiències vitals estressants durant l’any anterior a la seva identificació (Muñoz-Samons et al., 2021). S’ha observat també que sembla que tenen un rendi-ment cognitiu inferior que el grup control en el moment en què presenten els símptomes (Tor et al., 2020).
- La identificació de marcadors clínics de transició a la psicosi. En l’actualitat, s’han detectat pocs marcadors i poc robusts. Sembla, però, que la presència de símptomes positius atenuats, algunes característiques de la cognició i algunes característiques ambientals poden identificar quines per-sones desenvoluparan psicosi, però encara són resultats poc robusts. (Dolz et al., 2024; Tor et al., 2018, 2023, 2025).
Visió de futur de l’estudi CAPRIS
L’equip d’investigació d’aquest estudi se centra actualment a continuar refinant els criteris de risc, però també a millorar les eines diagnòstiques per a la detecció de persones en risc. En aquest sentit, actualment s’està treballant en la creació d’una calculadora de risc (PREDICT-CAPRIS). Aquesta eina podrà ser utilitzada en un futur com a suport per al diagnòstic clínic, per facilitar la identificació als professionals de la salut mental. Per ara és un concepte encara en estudi.
D’altra banda, s’està iniciant una línia centrada en la identificació de factors protectors i en la validació de tractaments psicològics centrats en la resiliència.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
