L’estigma en les addiccions, una barrera per a la recuperació

Les persones amb trastorns d’addicció s’enfronten a molts reptes, especialment els adolescents. En la majoria d’ells, la presència de patologia dual —és a dir, una addicció més un altre trastorn mental— és més habitual que excepcional (Erskine, 2015), la qual cosa complica significativament el pronòstic. A més, a les particularitats pròpies de l'adolescència se suma el fet que un trastorn de salut mental en aquesta etapa pot tenir repercussions a llarg termini, a causa de la pèrdua d'oportunitats que pot suposar per a la persona. 

Millorar l'eficàcia de les intervencions és bàsic, però no és l'únic repte amb què ens trobem en l'atenció dels trastorns d’addicció. Per començar, l'accés al tractament constitueix un problema important: la majoria de persones amb un trastorn addictiu no reben atenció. S'estima que, el 2023, només una de cada dotze persones amb addicció a substàncies va accedir a algun tipus de tractament. En el cas de les dones, les xifres encara són més baixes: a escala mundial, es calcula que únicament el 5,5% de les dones amb un trastorn per ús de substàncies rep un tractament, davant del 13,6% dels homes amb el mateix trastorn (Nacions Unides, 2024). En les addiccions comportamentals, aquestes xifres podrien ser encara més preocupants.

Les dificultats en l'abordatge de les addiccions i la patologia dual estan estretament relacionades amb l'estigma que persisteix sobre ells. L'estigma pot impedir que les persones busquin ajuda, deteriorar la salut mental, obstaculitzar la recuperació i actuar com una barrera per a l'establiment de relacions positives.

Els adolescents, a més, poden ser especialment vulnerables a l’estigma relacionat amb la salut (Earnshaw et al., 2022). Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), molts adolescents perceben de manera negativa els serveis sanitaris, ja que consideren que no respecten prou la privacitat i la confidencialitat, i tenen por a l'estigmatització, la discriminació i que els professionals intentin imposar-los els seus valors morals (OMS, 2023).

Europa lidera ja el consum d'alcohol al món

Llegeix més

Impacte de l’estigma en l’accés als serveis de salut mental

Hi ha diverses explicacions de per què l’estigma influeix en la cerca d’ajuda. D’una banda, l’estigma general sobre la salut mental fa que hi hagi una falta de coneixement sobre els trastorns i que es percebin només els estereotips negatius. Així, alguns joves no detecten que poden tenir un problema, ja que no s’identifiquen amb la informació apareguda als mitjans de comunicació.

L'estigma pot impedir que les persones busquin ajuda, deteriorar la salut mental, obstaculitzar la recuperació i actuar com una barrera per a l'establiment de relacions positives.

D’altra banda, l’adolescència és un període vital de desenvolupament de la identitat social, i l’estigma associat a la salut mental pot amenaçar aquesta identitat i la identificació amb els grups de recuperació (Blyth et al., 2023). Així doncs, pot haver-hi certa por al canvi d’identitat, a la manera de percebre’s i a com són percebuts.

Segons un estudi de Sheikhan et al.(2023), els joves, especialment els que han estat atesos en alguna ocasió a la xarxa de salut mental, han experimentat la síndrome de l’impostor o han tingut la sensació que han d’estar molt malament per ser atesos i que només han rebut atenció quan estaven amb «una crisi visible». També descriuen que alguns conceptes que es fan servir de manera habitual, com ara «resistent al tractament», els fan sentir vergonya, culpa i sensació de judici, per no sentir-se millor després d’un tractament.(Sheikhan et al., 2023) 

També és habitual que els joves i les famílies tinguin dificultats per entendre el que els hi està passant. Per un costat, sembla que s’infravalora l’impacte dels símptomes i el diagnòstic, i senten que haurien de poder controlar, per exemple, la irritabilitat, l’apatia, el desig de consum o altres símptomes habituals. Això afavoreix que se sentin ignorats respecte al seu malestar emocional i la necessitat d’intervenció. I, alhora, alguns joves culpabilitzen el trastorn d’algunes conductes pròpies, un fet que fa disminuir la sensació de responsabilitat i de canvi per part de la persona, i que es coneix com a autoestigma de controlabilitat.  

Els factors descrits enredereixen el primer contacte dels adolescents amb addiccions amb els serveis de salut mental, però l’estigma té altres impactes i està associat a (Topkaya et al., 2021): 

• Menys autoeficàcia (creença en les pròpies capacitats per executar les accions necessàries per afrontar una situació).
• Menys adherència terapèutica.
• Disminució del suport social.
• Augment de la gravetat dels símptomes.

Què hauríem de saber sobre l'estigma?

Ir al artículo

Estigmatització familiar i prejudicis dels professionals 

També cal parlar de l’estigmatització familiar, que suposa una sobrecàrrega, un empobriment de la xarxa social i un descrèdit afegit per a aquestes famílies que ja viuen situacions molt complicades amb fills i filles amb addiccions i, de manera molt habitual, amb un altre trastorn mental. 

A més, alguns professionals sanitaris perceben les persones amb patologia dual com a complexes i tendeixen a etiquetar-los abans del primer contacte. Les actituds cap al consum (baixa sensibilització, manca de formació i estigma) poden derivar en rebuig cap al col·lectiu i poden tenir efectes indirectes en el maneig eficaç de la patologia dual i promoure resultats adversos terapèutics (Calderón, 2021). Alguns estudis descriuen com la capacitació del personal sanitari és essencial per millorar les actituds i la pràctica clínica (Merrick et al., 2022).

Alguns professionals sanitaris perceben les persones amb patologia dual com a complexes i tendeixen a etiquetar-los abans del primer contacte, amb actituds que no favoreixen la recuperació.  

En conclusió, sabem que l’estigma és encara molt present quan parlem d’addiccions, tant el que té a veure amb l’autoestigma i l’estigmatització familiar, com el que es refereix als prejudicis dels professionals cap a les addiccions i dels joves cap als serveis sanitaris. Aquest estigma, que interpel·la tots els agents implicats en les addiccions i en la patologia dual, influeix en el resultat de la intervenció i és una de les principals barreres per a la recuperació. 

Lluita contra l'estigma de la salut mental en el lloc de treball

Ir al artículo