www.som360.org/ca
Article

Servei de Suport a la Fiscalia: facilitant l'accés a la justícia

Un espai d’assessorament i orientació sobre els procediments de provisió de suports a la capacitat jurídica
Natalia Ribas

Natalia Ribas Muñoz

Treballadora social a la Fiscalia de provisió de suports de Barcelona
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Una dona assessorant una persona.

Resum

El Servei de Suport a la Fiscalia de Barcelona, creat el 1999, vol humanitzar el tracte judicial amb les persones amb discapacitat i les seves famílies, mitjançant l'assessorament i clarificació de la provisió de suports en contextos judicials. Després de la llei 08/2021, s'emfatitza la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, però la figura del facilitador no està formalment instaurada. Aquest servei ofereix orientació a serveis assistencials i a famílies, i afavoreix que les sol·licituds de suport comptin amb el consentiment de la persona afectada. A més, el servei elabora informes pericials en procediments de provisió de suports quan és requerit pel sistema judicial. Preocupantment, moltes sol·licituds de suport es realitzen sense el consentiment de la persona afectada, la qual cosa està en desacord amb la defensa de drets individuals.
Llegir mésmenys

La Fiscalia de Provisió de Suports de la ciutat de Barcelona compta amb una treballadora social sanitària com a servei de suport. Es tracta d’una figura única en el territori català, que és també pràcticament desconeguda a la resta de Fiscalies de l’Estat espanyol (només Madrid disposa d’una professional que desenvolupa tasques similars). 

El Servei de Suport a la Fiscalia es va crear l’any 1999 en un context d’expansió dels jutjats d’incapacitació (terminologia emprada en aquell moment) i de mancança d’una figura que fes de pont entre la ciutadania, els serveis assistencials i l’entorn judicial en el context d’incapacitacions i ingressos involuntaris. El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha estat l’encarregat de seleccionar la treballadora social assignada a la Fiscalia. El rol i les funcions de la professional han patit alguna modificació des de la creació del servei, però l’essència d’intentar humanitzar el tracte amb la justícia per a les persones amb discapacitat, llurs famílies i els equips assistencials sempre ha estat l’eix vertebrador del Servei de Suport a la Fiscalia. 

Jutge dictant una sentència.

Una justícia accessible per a totes les persones

La figura del facilitador: un suport pràcticament inexistent

La llei 08/2021 ha representat un canvi de paradigma en l’atenció a les persones amb discapacitat. S’ha passat d’un model paternalista en què la incapacitació (i la posterior modificació de la capacitat d’obrar) implicava la pèrdua de la llibertat de decisió en diferents àrees de la vida (o en totes) de les persones sotmeses a tutela, al model de suports, en què s’han de respectar les preferències i els valors de la persona que rep assistència judicialitzada (o tramitada per via notarial). Aquest canvi de model, tot i portar quatre anys en vigor, encara no està integrat per tots els serveis assistencials, ni tampoc per la ciutadania en general que, en certa manera, encara sostenen la idea que la provisió de suports és igual a la incapacitació però amb el nom canviat. 

La figura del «facilitador o facilitadora» hauria de ser un dels suports en el lliure exercici dels drets de les persones amb discapacitat, però realment aquesta figura no està formalment instaurada als jutjats.

Més enllà de senyalar que l’assistència pot ser representativa (l’opció més restrictiva en la presa de decisions) o no representativa (amb diferents graus d’intensitat en el suport), el que és important remarcar és que «les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres» (art.12). Així doncs, la incapacitació deixa d’existir per donar lloc a figures més respectuoses en l’acompanyament a les persones amb discapacitat. Per poder exercir els seus drets, els estats han de garantir salvaguardes i suports per a les persones que ho requereixin. Aquesta afirmació obra un debat interessant sobre les poques salvaguardes que s’han creat al territori. 

En l’entorn jurídic, la figura del «facilitador o facilitadora» hauria de ser un dels suports en el lliure exercici dels drets de les persones amb discapacitat. La realitat és que aquesta figura no està formalment instaurada als jutjats catalans en matèria de provisió de suports. Lluny de comparar l’acompanyament estret i dedicat de manera exclusiva a la persona amb discapacitat que hauria de proporcionar el facilitador, el Servei de Suport a la Fiscalia ofereix un espai d’assessorament, escolta, orientació i clarificació sobre el procediment de provisió de suports a la capacitat jurídica i les mesures cautelars afins. 

Però com que només hi ha una sola professional amb aquesta funció en tot el territori català, i està adscrita a la Fiscalia de Barcelona, el servei d’orientació a la ciutadania només s’ofereix a les persones residents en aquesta ciutat. Tot i això, l’accés a la consulta no es fa de manera directa, sinó sempre prèvia derivació d’equips assistencials que justifiquin que no poden resoldre els dubtes de les persones que els consulten. Així doncs, l’assessorament a la ciutadania només es duu a terme a petició dels equips assistencials derivants. 

Dues persones parlant.

Presa de decisions en salut mental: substitució o suport?

Funcions del Servei de Suport a la Fiscalia

L’assessorament a la ciutadania normalment respon a demandes de famílies amb conflictes d’interessos, generalment per temes econòmics o perquè un familiar amb un trastorn mental greu es nega a rebre el tractament proposat des de la xarxa de salut. En aquests casos, una de les funcions del Servei de Suport a la Fiscalia és, a banda de validar el patiment i l’angoixa de les famílies, clarificar els límits de la provisió de suports

Quan la persona que consulta és algú que rep provisió de suports, se l’assessora sobre els seus drets i sobre l’abast de l’assistència, en cas que la tingui. A vegades, també s’acompanya la persona a presentar escrits al jutjat, per sol·licitar suports o per demanar-ne la seva revisió o retirada. És important que les persones afectades coneguin els seus drets i els exerceixen lliurement en tots els casos. Sol·licitar deixar els suports sense efecte no sempre implica poder erradicar-los, però, tot i això, la persona ha de poder exposar quins són els seus desitjos i necessitats

El Servei de Suport a la Fiscalia ofereix un espai d’assessorament, escolta, orientació i clarificació sobre el procediment de provisió de suports a la capacitat jurídica i les mesures cautelars afins. 

Des del Servei de Suport a la Fiscalia també es duu a terme una tasca d’orientació i clarificació per als serveis assistencials de tota Catalunya (també s’atenen consultes de la resta de l’Estat espanyol) que tenen dubtes sobre els procediments, ja sigui en la manera d’instar-los com en la casuística de la persona per poder rebre suports. Aquest assessorament està sempre basat en el respecte als drets de les persones. Es fa pedagogia de la conveniència que els suports es tramitin amb el consentiment de la persona afectada i, en cas que això no sigui possible (com ara en deterioraments cognitius greus o casos d’extrema gravetat i vulnerabilitat), que es respectin els principis i valors de la persona. Per això és bàsic elaborar informes assistencials seguint els protocols establerts i amb un treball conjunt amb la persona atesa.

Defensar els drets de les persones amb discapacitat

Tot i que la majoria de les peticions de provisió de suports corresponen a persones amb deteriorament cognitiu, només hauria de contemplar-se que la persona no sigui informada del procediment en els casos més greus, quan no té capacitat real per comprendre-ho. Però això no és així, perquè la majoria de les sol·licituds de provisió de suports no tenen el consentiment de la persona afectada. I això és inacceptable en un context de defensa de drets. Hem de posar sobre la taula que des dels serveis assistencials es fa quelcom malament quan s’actua sense que la persona afectada sigui coneixedora de la sol·licitud de mesures. 

Una persona elaborant el pla de suports amb una família.

Què és el pla de suports i com s’elabora?

Cal també redreçar les demandes que provenen de famílies desinformades, que venen quan algú no fa el seguiment proposat per la xarxa de salut mental, sovint amb una problemàtica afegida de trastorns de conducta o consum de tòxics. També són freqüents les consultes de familiars d’una persona amb un deteriorament cognitiu que es nega a ser tractada o ingressada en un centre residencial. En aquests casos, les famílies, generalment, sol·liciten suports d’amagat a la persona afectada, dipositant expectatives en una «incapacitació» que «sanarà» (o, si més no, inhabilitarà) la persona. Les famílies se senten impotents quan es clarifica quins són els límits del procediment judicial. No es pot abandonar les famílies en el seu patiment, però tampoc s’ha d’animar a instar suports sense que la persona interessada conegui què s’està traçant en relació amb la seva vida. Des del Servei de Suport a la Fiscalia s’ofereix un espai de diàleg i reflexió a les persones consultants per trobar un punt equilibrat entre el desig de la família i els drets de la persona. 

La majoria de les sol·licituds de provisió de suports no tenen el consentiment de la persona afectada. I això és inacceptable en un context de defensa de drets.

De manera excepcional, i sempre per petició del fiscal o del jutge, des del Servei de Suport a la Fiscalia s’elaboren informes pericials de les persones amb un procediment de provisió de suports obert. Aquest informe pericial es basa en la valoració de la persona i del seu entorn familiar o social. Quan és possible, també es fa anàlisi documental i coordinacions amb els equips assistencials per obtenir un coneixement tècnic profund i objectiu de la situació psicosocial de la persona afectada. 

En un context en què encara manca proximitat entre el sistema judicial i la ciutadania, des del Servei de Suport a la Fiscalia s’ofereix un espai amable i humanitzat d’atenció al patiment de les persones afectades, de manera directa o indirecta, per un procediment de provisió de suports o de mesures cautelars en relació amb la capacitat jurídica.