Els reptes virals, una pràctica perillosa que atrapa alguns adolescents

Els reptes virals perillosos han crescut de manera significativa en els darrers anys, sobretot entre les persones més joves, que sovint hi veuen una manera d'obtenir reconeixement i acceptació sense tenir una consciència real dels perills que poden comportar per a la salut física i emocional.

Els desafiaments en línia són proves que es propaguen a través de les xarxes socials. Les persones que hi participen es graven mentre les fan i posteriorment comparteixen el vídeo amb el propòsit d'incentivar altres a emular-les, fins que es converteixen en virals. Aquests reptes poden ser un simple ball, una broma o una sèrie de preguntes, però de vegades són accions complexes que poden comportar un perill per a les persones que les duen a terme. Segons un estudi realitzat per Hilton et al. (2020), els joves d'entre 12 i 18 anys són el grup més vulnerable a participar en aquests reptes i més susceptible de deixar-se influenciar per la manipulació psicològica que suposen.

Què busquen els joves quan participen en un repte perillós?

Per als i les adolescents, aquests reptes poden ser divertits, però, sobretot, participar-hi els permet experimentar un sentit de pertinença, reforçat per l'acceptació , la visibilitat i els elogis que reben a les xarxes socials.

La fundació Tegen Internet Misstanden (que significa «Contra l'abús a Internet» en neerlandès) va dur a terme un estudi amb joves entre 13 i 18 anys (2018), que havien participat en reptes en línia, alguns perillosos. Van explicar que els motius per participar en aquest tipus de reptes eren:

• Tensió/sensació.
• Curiositat.
• Enfortir les amistats.
• Augmentar la seva popularitat i seguidors.

Segons publica aquesta fundació (amb dades d'un estudi realitzat a diversos països europeus), el 21% dels adolescents i joves participen en reptes; el 2% ha participat en un repte que consideren arriscat i perillós; i únicament el 0,3% ha participat en un repte que ha catalogat com a molt perillós. Aquest estudi també reflecteix que amb l'edat baixa el nombre de participants, així com l'enregistrament de l'acció perillosa.

Claus per entendre el disseny manipulatiu de les xarxes socials

Ir al artículo

Així, podríem dir que entre les raons (factors de vulnerabilitat ) que propicien la participació dels adolescents en aquests reptes, hi ha:

• La necessitat de posar a prova les emocions, fina arribar a situacions extremes.
• L'alliberament d'adrenalina i dopamina associats als reptes.
• La por a l'exclusió digital.
• La necessitat d'impressionar els iguals.
• Augmentar l'estatus dins del grup, tot demostrant «valentia».

Els joves veuen en els reptes virals una manera d'obtenir reconeixement i acceptació sense tenir una consciència real dels perills que poden comportar.

Si parlem de factors de risc que contribueixen a participar en els desafiaments, sense tenir-ne en compte les conseqüències, podem destacar:

• Pressió del grup.
• Necessitat d'acceptació i aprovació dels iguals.
• Necessitat de reconeixement per mitjà de l'obtenció d'un «m'agrada», comentaris i seguidors.
• Cerc d'experimentar noves sensacions.
• Distorsió de la percepció dels perills provocats per aquests desafiaments perillosos (subestimar els riscos).
• Anonimat i irresponsabilitat.
• Manca de consciència sobre les conseqüències.
• Influència de models a seguir.
• Impulsivitat.

La pressió psicològica darrere dels reptes

La manipulació psicològica és un conjunt de tàctiques i estratègies utilitzades per individus o grups per influir o controlar les creences, les emocions, els pensaments i els comportaments d'altres persones de manera enganyosa o persuasiva. Quina relació hi ha entre la manipulació psicològica i aquests reptes virals?

Hi ha alguns desafiaments que en algun moment s'han posat de moda entre els més joves i que clarament són perillosos per a la persona que els porta a terme o per a algú de la comunitat. Alguns exemples són:

• «Caça al pijo»: consisteix a agredir joves que es consideren 'pijos' per la seva manera de vestir i pujar les imatges a la xarxa. Una acció violenta que pot causar danys físics i emocionals a altres persones i a un mateix.
• «48 hores desaparegut»: consisteix a marxar de casa i estar amagat i incomunicat durant dos dies sencers, generant alarma social i un gran impacte emocional a la família i l'entorn.
• «La closca»: anima a menjar qualsevol tipus de menjar amb la seva closca, des de taronges, fins a ous, però també productes no comestibles com pastilles de sabó o detergent, amb el risc que això suposa.
• «El repte de la canyella»: l'objectiu és gravar-se menjant una cullerada de canyella mòlta sense beure res i després pujar el vídeo a Internet. Un desafiament que comporta riscos substancials per a la salut, provocant tos, arcades, vòmits i dificultat per respirar, fins i tot risc de pneumònia o col·lapse pulmonar.

Pautes per a una criança resilient

Llegeix més

I segurament penses: com pot ser que algú decideixi participar-hi? Doncs, a més de les raons i els factors de vulnerabilitat que hem esmentat, també hi ha una pressió de grup en què s'utilitzen tècniques de manipulació psicològica com:

El xantatge emocional

Consisteix a fer sentir culpable el jove o adolescent per no fer allò que la resta del grup espera: «Si no fas el repte, no pots formar part del grup»; «Ens deixes tirats, no podem confiar en tu»… I això porta la persona a fer el repte, encara que sigui contra la seva voluntat i integritat física.

Love bombing (Bombes d'amor)

Aquesta estratègia s'utilitza amb molta freqüència en sectes coercitives i consisteix a saturar el jove o adolescent amb elogis, adjectius afectuosos i complaents i l'enviament de missatges continus i afectuosos, a fi d'aconseguir la seva confiança i que accepti realitzar algun dels reptes que li proposa el grup: «Ets fort i valent, i això que fem et resultarà fàcil». Aquestes bombes d'amor reforcen l'anhel de formar part del grup.

Com pot ser que algú decideixi participar en aquests reptes encara que siguin perillosos? Doncs hi ha una pressió de grup en què s'utilitzen tècniques de manipulació psicològica.

Desinformació

Aquesta estratègia es basa a minimitzar o, fins i tot, amagar els riscos reals que comporta el repte que el grup proposa. Es poden arribar a donar dades falses sobre persones que les han fet i no han tingut cap contratemps: «Ningú s'ha fet mal fent això, no et preocupis, només és un joc». A la persona se li crea una sensació enganyosa de protecció, cosa que redueix la por i la capacitat de reflexió crítica.

Coerció social

Consisteix a utilitzar la pressió directa o indirecta del grup utilitzant l'amenaça d'expulsió, ser l'objectiu de les burles o, fins i tot, perdre el prestigi dins del grup, si la persona no accepta participar en el repte: «Tots els del grup ho hem fet, ho has de fer per pertànyer a aquest grup de valents».

Ciberassetjament

En l'àmbit digital, la pressió social augmenta, ja que es permeten continguts com vídeos, publicacions, xats privats, etc., que poden actuar com a instruments per humiliar, avergonyir, manipular emocionalment o coaccionar una persona perquè faci alguna cosa amb què no està d'acord o fins i tot una cosa que és perillosa: «A veure si t'atreveixes d'una vegada, ets un covard».

Gaslighting (llum de gas)

Una tècnica molt perillosa: consisteix a fer dubtar la persona de la seva percepció o judici, fent que cregui que exagera, que està equivocada o que és massa sensible. S'utilitzen frases com ara: «Sempre fas drama per tot»; «Tu t'inventes els perills, no en saps res»; «Ningú més no ho veu tan greu com tu, relaxa't». Aquesta pressió desestabilitza emocionalment la persona, fa que perdi seguretat en si mateixa i acaba cedint.

Prevenció familiar, escolar i comunitària en l'ús de les pantalles

Llegeix més

Prevenció escolar i familiar

Algunes recomanacions per protegir els joves dels riscos associats als reptes perillosos en línia, tant en l'àmbit familiar com escolar són:

• Crear un espai de confiança i mantenir un diàleg assertiu i respectuós centrat en lescolta activa.
• Informar-se sobre les amenaces en línia, inclosa la manipulació psicològica i els reptes perillosos.
• Parlar amb els fills o amb l'alumnat del significat de la pressió de grup.
• Establir límits i normes (control parental).
• Fomentar l'autoestima.
• Conèixer els recursos de suport especialitzat en salut mental per a adolescents i joves.
• Denunciar continguts o situacions perilloses