Quins factors ambientals i socials incideixen en les autolesions no suïcides?
Resum
Quan es parla d'autolesions no suïcides (ANS), sovint es fa des de l'alarma, els percentatges o la vinculació al risc suïcida. Tanmateix, potser és important poder abordar-les també des del context o la dimensió social: no només quins reptes o aigües han de navegar les persones joves en aquests temps, sinó també quines condicions incideixen en aquesta conducta i, sobretot, què hi podem fer com a societat.
Hi ha col·lectius amb més risc de tenir una conducta autolesiva no suïcida?
Segons les darreres dades, una de cada tres persones joves (34'7%) assegura haver-se autolesionat alguna vegada, i un 16'5% amb freqüència. D'entre elles, sabem que hi ha grups o col·lectius en què les autolesions no suïcides són més presents. El més rellevant: les noies. Segons un estudi recent, el 45% de les noies adolescents han visitat webs que ensenyen a autolesionar-se (Gómez Miguel et al., 2025).
Diferents veus expertes ens apunten que un dels factors de risc és el sexe femení, però també senyalen altres grups no excloents, com les persones LGBTIQA+ o les persones autistes, per la qual cosa hem de reflexionar sobre els mandats de gènere i les violències específiques sobre aquests col·lectius (com ens recorda el model de l'Estrès de Minories descrit per Ian Meyer).
Pel que fa a condicionants sociofamiliars i econòmics, els estudis senyalen l'impacte d'aspectes com (Associació Espanyola de Pediatria, 2022):
- La violència intrafamiliar.
- L'assetjament escolar.
- El desarrelament sociocultural.
- L¡abús sexual infantil.
- L'aïllament.
- La precarietat econòmica.
- La sobreocupació residencial.
Una dada: una de cada quatre persones joves (24,8%) que viuen mancances severes reconeix haver-se autolesionat amb freqüència.
Per tant, si les nostres característiques de gènere i les nostres condicions incideixen en les autolesions no suïcides, hauríem de poder intervenir-hi des de l'àmbit social i comunitari (no només individualment).
Factors de risc i de protecció de la conducta autolesiva
Quin pes tenen les xarxes socials en les autolesions no suicidas?
En un moment en què persones cada vegada més joves fan ús de les xarxes socials (algunes veus expertes alerten de famílies que normalitzen que la seva filla o fill d'11 anys tingui xarxes socials per no ser exclosos), cal parlar de manera clara sobre la importància d'abordar tant el contingut de les xarxes socials com la gestió del seu consum a l'hora d'incidir en la reducció de les autolesions no suïcides.
Les dones, les persones LGBTIQA+ i les persones autistes tenen més risc d'autolesions no suïcides, per la qual cosa hem de reflexionar sobre els mandats de gènere i les violències específiques sobre aquests col·lectius.
Posem l'exemple de TikTok. El reportatge d'investigació Un día en TikTok de un adolescente de 13 años: así pone el algoritmo en peligro a menores vulnerables (Rubio, 2026), publicat a El País, va confirmar com TikTok, la xarxa social favorita dels joves a Espanya, malgrat els ajustaments de seguretat, és capaç d'obrir vies d'accés a continguts que normalitzen les autolesions i banalitzen el suïcidi. El mateix cercador de TikTok és capaç de suggerir alternatives per trobar contingut que en teoria està prohibit a la plataforma.
També s'ha demostrat a través de diverses investigacions que els controls d'OpenAI per protegir la salut mental de les persones menors que fan servir ChatGPT no funcionen, i altres plataformes tampoc estarien exemptes de crítiques.
Per tant, torna a ser necessari abordar el fenomen de manera social i política, més enllà de la individualitat.
La relació entre l’ús de les xarxes socials i les autolesions
Pautes d'intervenció socials i comunitàries
La persona que utilitza l'autolesió no suïcida haurà de desenvolupar en espais terapèutics estratègies adaptatives per fer front a les emocions negatives que la sobrepassen. Però més enllà d'aquest treball, com a figures adultes i com a societat, podem i hem de fer molt. Algunes pautes i recomanacions d'intervenció (Bonifacio, 2025):
Trencar el tabú i la desinformació
- Promoure que es parli de les autolesions no suïcides, però de manera adequada.
- Fomentar el diàleg.
- Incidir en un enfocament correcte des dels mitjans de comunicació.
Promoure accions per col·lectiu o condicionant
- Amb perspectiva de gènere. Preguntar-nos quines pressions, mandats, criances i violències específiques recauen sobre les noies per poder incidir-hi. Revisar també elements de la masculinitat tradicional que generen malestar per oferir models de masculinitat alternatius.
- Contra la LGTBIfòbia, promovent espais segurs i de lliure expressió.
- Per a persones amb autisme: per millorar el coneixement social de les característiques de l'autisme i promoure escenaris més amables (reducció d'estímuls, anticipació de situacions, missatges concrets, clars i breus…).
- Contra el racisme i les violències sobre grups minoritaris.
- Amb mirada interseccional i que explorin totes aquelles opressions i categories que travessen una persona.
Pel que fa als factors ambientals
- Reivindicar millors condicions socioeconòmiques per a tota la població (fent un èmfasi especial en les condicions d'habitatge), especialment per als col·lectius més vulnerables.
- Millorar la prevenció i l'abordatge de l'assetjament escolar , prioritzant la prevenció i la promoció dels centres educatius com a espais segurs.
- Abordar la prevenció de l'abús sexual infantil (ASI) de manera primerenca, respectuosa, reparadora i que eviti la revictimització de les persones que ho han patit.
Pel que fa a l'aïllament i la soledat no desitjada
En l'àmbit personal:
- Mostrar un interès genuí.
- No jutjar.
- Traslladar a les persones joves que ens importen, que volem ser-hi, que poden comptar amb nosaltres.
- Obrir el canal de comunicació.
- Evitar comentaris del tipus: «per què em fas això?; per què et fas això?; com pot ser que ho hagis tornat a fer?»
En l'àmbit col·lectiu: davant de l'individualisme i l'aïllament, presencialitat, connexió comunitària i participació.
La intervenció socioeducativa amb joves que s'autolesionen
En relació amb la gestió emocional
- Participar en la supervisió de la persona.
- Acompanyar la persona a cites amb professionals.
- Participar de les estratègies de distracció i altres estratègies alternatives adaptatives que la persona utilitzi.
Pel que fa a les xarxes socials
- Supervisar els continguts a les xarxes socials que la persona consumeix.
- Prioritzar l'ús de dispositius en zones comunes.
- Establir límits clars.
- Activar eines de control parental.
- Ensenyar a bloquejar perfils, silenciar paraules, reportar contingut que els facin sentir malament…
- Fomentar la comunicació i la presència de figures adultes de confiança.
- Crear espais segurs i de comunicació per evitar que l'algorisme es converteixi en l'únic “acompanyant” del malestar.
- Com a figures adultes, cal revisar el propi ús de les xarxes socials, especialment en presència de menors d'edat.
- Fomentar espais de relació i lleure sense xarxes socials.
- Fomentar espais de socialització presencial i incidir en la reducció de lʻaïllament.
És important qüestionar-nos què estem oferint, com a societat, a les persones que no troben cap altra manera de gestionar el seu malestar que no sigui amb les autolesions no suïcides.
Hem d'evitar, per tant, respostes excessivament medicalitzades, psiquiatritzades o centrades únicament en la conducta, i complementar-les amb mesures i estratègies sociocomunitàries. Participar en el seu abordatge no només impedirà que ens sentim impotents o frustrats, sinó que ens donarà agència i capacitat com a ciutadania.
En definitiva, hem de tendir a construir una societat més humana i de cura.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
