Menopausa i TDAH en dones: com les hormones agreugen els símptomes

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que presenta símptomes persistents de manca d'atenció, impulsivitat i hiperactivitat, dificultats que poden impactar significativament en la vida diària de les persones. En principi, aquests símptomes són iguals per a homes i dones. La morfologia cerebral del trastorn és idèntica, és a dir, neurobiològicament s'expressen per les mateixes rutes, cosa que significa que tots dos sexes experimenten les mateixes dificultats i el mateix nombre de trastorns comòrbids. Però la realitat és que hi ha grans diferències en l'expressió dels símptomes i la vivència.

Per què les dones amb TDAH són més vulnerables?

El dia que em van diagnosticar TDAH, la psiquiatra em va comentar que per ser dona i per ser neurodivergent era una persona doblement vulnerable. Vaig trigar a entendre l'abast real d'aquesta afirmació, però, del que no hi havia cap dubte, és que tenia tota la raó. Les dones amb TDAH som doblement vulnerables i ho som per diverses raons:

• Hi ha més dificultats per diagnosticar un TDAH a les dones

  Les dones internalitzen més els símptomes; solem participar més del subtipus inatent que és molt més difícil d'identificar ja que sol passar desapercebut. Cal tenir en compte que, històricament, els biaixos en la investigació i en els criteris diagnòstics han estat pensats només per als homes. D'altra banda, tenim un risc més gran de desenvolupar problemes de salut mental, com ansietat i depressió i altres comorbiditats que compliquen un diagnòstic clar i precoç.

• Les dones encara viuen sota normes socials discriminatòries i limitants.

  Les desigualtats socials, de gènere i els estereotips imposen unes exigències socials molt marcades i que impacten directament a la nostra salut física i mental.

• L'impacte dels cicles hormonals de la dona.

  Les fluctuacions hormonals contínues i cícliques de la dona afecten la química del cervell. Aquest no és un tema menor, les hormones són substàncies molt poderoses amb efectes molt intensos a les diferents etapes de la nostra vida.

La dona amb TDAH, la gran desconeguda

Ir al artículo

Tots aquests factors demostren que les diferències entre homes i dones siguin reals. I també que sigui imprescindible tenir-los molt en compte per comprendre com es viu sent dona amb aquesta condició.

Com afecta el cicle hormonal femení el TDAH?

Sens dubte, la variabilitat hormonal és un dels factors amb més impacte al TDAH de les dones, ja que provoca que l'expressió dels símptomes variï en funció dels nostres cicles i al llarg de la nostra vida: la menstruació, l'embaràs, el part, el postpart, la perimenopausa i la menopausa.

L'explicació té a veure directament amb el nivell d'estrògens, aquestes hormones que, entre altres funcions, modulen la producció de neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina. Aquests neurotransmissors realitzen un paper fonamental en les funcions cognitives, que són aquells processos mentals superiors que ens permeten planificar, organitzar, resoldre problemes, mantenir l'atenció i controlar els nostres impulsos, entre moltes altres coses. Per això, quan aquestes funcions estan afectades, arriben els problemes d'organització, gestió del temps, dificultat per seguir instruccions i controlar impulsos i emocions.

Explicat d'una manera senzilla es podria dir que, en nivells alts, l'estrogen augmenta la serotonina, l'hormona relacionada amb els sentiments de benestar, i la dopamina, relacionada amb els sentiments de plaer, recompensa i motivació, cosa que millora l'estat d'ànim i la funció cerebral. Per contra, la disminució d'estrògens, com passa a la síndrome premenstrual o la menopausa, pot provocar una baixada en els nivells d'aquests neurotransmissors, causant disfunció emocional.

Els nivells baixos d'estrogen s'associen amb més sensació de tensió, ansietat, irritabilitat, mal humor, tristesa, problemes per dormir, dificultats de concentració, pensament confús, oblits i problemes de memòria, fatiga o pèrdua d'energia entre d'altres.

Empitxoren els símptomes del TDAH durant la menopausa?

La menopausa es caracteritza per un descens significatiu en els nivells d'estrògens amb el rosari de problemes que implica: la intensificació de la reactivitat emocional, la presència de canvis d'estat d'ànim com tristesa o depressió, ansietat; problemes de son, major afectació cognitiva com badades, oblits, increment dels problemes per mantenir la concentració en una tasca, etc.

Malauradament, tots aquests problemes que apareixen durant la menopausa són símptomes que les dones amb TDAH portem experimentant al llarg de tota la nostra vida. Per això es diu que quan una dona arriba a la menopausa, es pot imaginar com és el dia a dia d'una dona amb TDAH.

Hi ha evidència científica sobre com la menopausa actua com un factor d'agreujament de la simptomatologia del TDAH a causa de la interacció entre el descens d'estrògens i la disponibilitat de dopamina (Kooij et al., 2025). Tot i que les dones amb TDAH no tenim símptomes físics de menopausa més severs que la població general, sí que experimentem un deteriorament significatiu en la nostra qualitat de vida i les nostres funcions executives durant aquest període (Chapman et al, 2025).

Per a nosaltres no suposa cap sorpresa, ja que des de la perimenopausa som conscients que els medicaments i les estratègies que fins aleshores ens havien ajudat a manejar els símptomes del nostre TDAH comencen a perdre la seva eficàcia.

Tot i que arribem advertides no és fàcil bregar amb un TDAH que s'ha multiplicat elevant l'expressió dels símptomes a nivells difícilment manejables.

Com és el dia a dia de la dona amb TDAH durant la menopausa?

Quan arribem a aquesta etapa de la nostra vida, ho fem amb un nivell de fatiga molt elevat . Assumim, erròniament, com a part del rol clàssic que s'exigeix ​​a les dones, l'organització de la casa i la cura dels fills. D'altra banda, portem tota una vida intentant encaixar a l'entorn laboral i el personal amb un TDAH que ens genera estrès, tensions i conflictes en tots els àmbits de la nostra. També és possible que, a causa del component genètic del TDAH, puguin existir diversos membres del nucli familiar que comparteixin aquesta condició, cosa que complica encara més el clima de relacions a la llar. És més, l'equilibri en les relacions de parella, sens dubte gens senzilles, pot veure's alterat per la intensificació dels símptomes.

Així que, sí, l'augment de l'exigència que suposa la vida adulta, la coexistència amb altres trastorns comòrbids i els canvis hormonals poden facilitar la presència de símptomes que abans passaven desapercebuts gràcies a l'enorme esforç que vam fer moltes dones per emmascarar uns símptomes que generen rebuig. Per això, almenys des de la meva pròpia vivència, és complicadíssim gestionar uns símptomes totalment descontrolats.

El quadre, ja de per si difícil del TDAH, pot agreujar-se amb la presència de sentiments de buit, feixuguesa, pèrdua de facultats, apatia, indolència i fins i tot quadres ansiós-depressius que incrementen els dèficits cognitius.

El desitjable seria comptar amb un seguiment mèdic que ens prepari per anticipar-nos a aquests períodes on s'exacerbaran els nostres símptomes, un tractament que entengui l'impacte de les hormones en la nostra condició i les interaccions farmacològiques, que conegui la importància de les comorbilitats i els seus tractaments, i que es pugui coordinar amb altres especialistes per dur a terme un abordatge integrat. Però la realitat és que, arribada la menopausa, malgrat tenir el nostre diagnòstic i compartir-lo amb els nostres metges, no es tenen en compte res de l'anterior.

Malgrat tot el que hem comentat, el més greu no és arribar amb un diagnòstic de TDAH a la menopausa. El que és realment dramàtic és arribar sense diagnòstic i, per tant, sense tractament.

Són moltes les dones amb sospites fundades de tenir TDAH que acudeixen en aquestes edats al seu professional de salut de referència per a una avaluació i que es troben amb comentaris com: «amb els teus anys, ja què més et dóna?», o «si t'ha anat bé, per què ficar-te en diagnòstics i tractaments», quan no el comentari més típic «això és la menopausa, que us posa nervioses i irritables».

Actituds com aquestes ens porten molts diagnòstics erronis de depressió, ansietat o trastorn de personalitat perquè se solapen amb símptomes d'inestabilitat emocional, baixa autoestima, insomni, ansietat i frustració. És a dir, les nostres comorbiditats de cada dia, cosa que té gravíssimes conseqüències.

Les dones amb TDAH no diagnosticat tenen més probabilitats de divorciar-se, de formar famílies monoparentals, de tenir poca formació, d'estar subempleades o desocupades, de patir insomni, fibromiàlgia, o estrès crònic i de presentar pensaments d'autolesions o suïcidi.

Sempre defenso la necessitat d'un diagnòstic independentment de l'edat que tinguem. Les dones tenim el dret a saber què ens passa i quin és el millor tractament per gestionar els nostres símptomes. És imprescindible una mirada mèdica més completa i empàtica de la nostra condició que tingui en compte la nostra realitat hormonal i la seva evolució al llarg de la nostra vida per entendre, a cada moment, com ens afecta aquesta turbulenta relació entre el TDAH i les hormones.

I, sobretot, cal parlar de manera natural i comprensiva del TDAH, la menopausa i la manera com les dones ho vivim i ho sentim. Només així, eliminarem els estigmes i les exigències que tant ens perjudiquen i podrem normalitzar una realitat que vivim a esquena dels altres.