L’activitat física, un element clau per millorar l’atenció i la hiperactivitat

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és una de les disfuncions del neurodesenvolupament més comunes durant la infància. Tot i que els tractaments farmacològics i les intervencions cognitivoconductuals han estat durant molt de temps la base de la seva gestió, la investigació científica recent ha posat en relleu el potencial d'una intervenció complementària poderosa, accessible i de baix cost: l'activitat física (Sun, Yu & Zhou, 2022). Per comprendre com l’activitat física pot tenir un impacte en la simptomatologia d’aquests trastorns, primer cal entendre com es defineix l’activitat física en un context terapèutic i com funciona el TDAH a escala neurobiològica.

Definint el moviment: activitat física, exercici i esport

Per analitzar l'impacte del moviment en el TDAH, és crucial diferenciar alguns  termes que sovint s'utilitzen de manera intercanviable. No tots els tipus d’activitat física generen els mateixos beneficis cognitius, i entendre aquestes distincions és clau per dissenyar programes que maximitzin l’impacte de l’activitat física en la simptomatologia del TDAH. Així doncs, el moviment es classifica en tres nivells:

• Activitat física: És el concepte més ampli. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es defineix com «qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que requereix una despesa d'energia». Inclou des de caminar per anar a l'escola fins a jugar al pati o ajudar en les tasques domèstiques.
• Exercici: És una subcategoria de l'activitat física que es caracteritza per ser planificada, estructurada i repetitiva, amb l'objectiu de millorar o mantenir la forma física. En aquest context, es distingeixen dos tipus principals d'exercici:
  - Exercici aeròbic: Són activitats que impliquen moviments relativament estables i repetitius que exigeixen una baixa demanda cognitiva. Els exemples més habituals inclouen córrer en una cinta, nedar o saltar a la corda.
  - Exercici cognitivament exigent: Aquest tipus d'exercici requereix un alt grau de compromís cognitiu, ja que implica prendre decisions, planificar estratègies, utilitzar la memòria i resoldre problemes en temps real. Alguns exemples clars inclouen esports de raqueta com el tenis de taula, esports d'equip com el futbol o el bàsquet, arts marcials, esports aquàtics o, fins i tot, l’exergaming (videojocs que requereixen moviment físic).
• Esport: Es considera una forma estructurada d'exercici, sovint de caràcter competitiu i regit per normes. La majoria dels esports s'inclouen dins de la categoria d'exercici cognitivament exigent a causa de les demandes tàctiques i de resposta ràpida que imposen.
  Aquesta distinció, especialment entre l'exercici aeròbic i l'exercici cognitivament exigent, és fonamental. Com veurem, la investigació demostra que el component cognitiu de l'activitat física és un factor determinant en la millora de les funcions executives en persones amb TDAH (Li et al., 2025).

Beneficis de l’esport en infants i adolescents

Llegeix més

Comprenent el TDAH: més enllà de l’atenció i la hiperactivitat

És fonamental definir el TDAH no només com un simple problema de comportament, sinó com el que realment és: un trastorn del neurodesenvolupament amb bases neurològiques definides. Aquesta perspectiva ens permet entendre que les dificultats que experimenten els infants i adolescents amb TDAH són el resultat de diferències en l'estructura i la funció cerebral que afecten directament les seves capacitats cognitives.

A escala neurobiològica, el TDAH està relacionat amb disfuncions en els sistemes de neurotransmissors, particularment la dopamina i la noradrenalina. Aquests neurotransmissors són crucials per a la motivació, l'atenció i la regulació de la conducta, la qual cosa estableix un vincle directe amb els mecanismes a través dels quals l’activitat física exerceix els seus beneficis. Entendre aquesta complexa interacció entre els símptomes nuclears del trastorn, les funcions executives i la neurobiologia és el primer pas per dissenyar intervencions d’activitat física efectives.

La ciència darrera de l'activitat física i el cervell

Els beneficis de l'activitat física en el TDAH no són una casualitat; es basen en canvis neurobiològics mesurables i ben documentats. Conèixer aquests mecanismes ens ajuda a entendre per què l'activitat física és una eina terapèutica tan potent:

• L’activitat física augmenta els nivells de dopamina i norepinefrina al còrtex prefrontal, l'àrea cerebral responsable de la planificació i el control. Aquest mecanisme és sorprenentment similar al de molts medicaments estimulants utilitzats per al TDAH, que actuen sobre aquests mateixos neurotransmissors per millorar l'atenció i el control d'impulsos.
• El cervell no és una estructura estàtica; té la capacitat de canviar i adaptar-se (neuroplasticitat). L'exercici, especialment l'exercici cognitivament exigent, actua com un potent estimulador d'aquesta plasticitat. Promou l'enfortiment de les sinapsis (les connexions entre neurones) i millora la connectivitat neuronal al còrtex prefrontal, reforçant així els circuits cerebrals que sustenten les funcions executives.
• L'activitat física augmenta l'expressió del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), una proteïna que és crucial per a la supervivència, el creixement i la diferenciació de les neurones. En el context del TDAH, és especialment rellevant perquè ajuda a protegir i mantenir les neurones dopaminèrgiques, que estan directament implicades en l'etiologia del trastorn.

En resum, l’activitat física no només «crema energia», sinó que remodela activament el cervell, fent-lo més eficient en les àrees on les persones amb TDAH presenten més dificultats. Aquests mecanismes biològics són la base per a les aplicacions pràctiques que podem implementar en el dia a dia.

Comprendre els infants que tenen TDAH

Llegeix més

Beneficis de l’activitat física en el TDAH

La idea que l’activitat física és beneficiosa per al TDAH ha passat de ser una hipòtesi a una conclusió avalada per una sòlida evidència científica. Nombroses metaanàlisis i revisions sistemàtiques han avaluat l'eficàcia de les intervencions d'activitat física, confirmant que són una estratègia complementària eficaç per millorar les àrees clau afectades pel trastorn.

La recerca demostra que les intervencions amb activitat física tenen un efecte positiu en les funcions executives dels infants i adolescents amb TDAH (Li, Wang & Li, 2025). Específicament, s'observen millores en: 

• El control inhibitori (capacitat per frenar els impulsos).
• La memòria de treball (capacitat per mantenir, manipular i organitzar la informació mentalment).
• La flexibilitat cognitiva (capacitat d’adaptar-se als canvis). 

L'exercici cognitivament exigent demostra tenir efectes més grans en les funcions executives que l'exercici aeròbic. La raó és que aquest tipus d’exercici no només activa el cos, sinó que també requereix una implicació cognitiva més alta. Activitats com els esports d'equip o les arts marcials requereixen una resposta constant a un entorn impredictible, la qual cosa estimula directament el còrtex prefrontal, una regió cerebral estretament lligada a la funció executiva. Aquest desafiament combinat enforteix les connexions neuronals i promou la neuroplasticitat, i genera millores més sòlides i duradores.

L'activitat física remodela activament el cervell, fent-lo més eficient en les àrees on les persones amb TDAH presenten més dificultats. 

A més de millorar les funcions executives subjacents, l'activitat física també té un impacte directe en els símptomes nuclears del TDAH. Les metaanàlisis mostren de manera consistent que l'activitat física millora eficaçment l'atenció. Pel que fa a la hiperactivitat i la impulsivitat, els resultats són generalment positius, encara que algunes anàlisis no sempre troben efectes estadísticament significatius, la qual cosa suggereix que l'impacte pot variar segons el tipus d'intervenció i les característiques individuals.

L'impacte positiu de l'activitat física va més enllà de la cognició i els símptomes principals dels trastorns. Diversos estudis també han demostrat millores significatives en altres àrees importants per al desenvolupament integral:

• Competència motriu: millora de la coordinació, l'equilibri i les habilitats motrius generals (Fang et al., 2024).
• Habilitats socials: especialment en esports d'equip, es fomenta la cooperació i la interacció amb els altres (Zheng et al.,  2025).
• Salut mental associada: algunes investigacions suggereixen una reducció de símptomes com l'ansietat, que sovint coexisteix amb el TDAH (Cerrillo-Urbina et al., 2015).

Aquests resultats plantegen una pregunta clau per a famílies, docents i professionals de la salut: si l'exercici és tan beneficiós, quin tipus, quantitat i freqüència són els més efectius?

La «recepta» d’exercici: què diu la ciència sobre la dosi?

Com a punt de partida, les recomanacions de l’OMS aconsellen una mitjana de 60 minuts diaris d'activitat física d'intensitat moderada a vigorosa per a infants i adolescents, un objectiu que serveix com una excel·lent referència global. No obstant això, més enllà de la quantitat, el tipus d’activitat i la freqüència són fonamentals.

En aquest sentit, el concepte «Exercise is Medicine» (l'exercici és medicina), promogut per institucions com l'American College of Sports Medicine, subratlla que la relació entre la quantitat d'exercici i els seus beneficis no és necessàriament lineal. Per tant, més no sempre és millor; el punt essencial és trobar la combinació òptima de tipus, durada, freqüència i període de l'activitat. Una metaanàlisi portada a terme per Li i els seus col·laboradors (2025) ofereix pautes clares per a determinar aquests factors:

• La conclusió més contundent és que l'exercici cognitivament exigent és l’opció més favorable per millorar les funcions executives en comparació amb l'exercici aeròbic simple. Les activitats que requereixen pensar, planificar i reaccionar a un entorn canviant són més efectives per estimular les xarxes neuronals implicades en el TDAH.
• No hi ha una correlació directa en què més minuts per sessió, més dies a la setmana o un període d'intervenció més llarg garanteixin sempre més beneficis. La ciència apunta a l'existència d'un rang òptim. Més enllà d'aquest punt, els efectes positius poden disminuir o estancar-se. L'objectiu no és la màxima quantitat, sinó la dosi més efectiva.
• La dosi ideal canvia segons l'objectiu cognitiu. Per exemple, la investigació suggereix que per millorar òptimament el control inhibitori, la dosi ideal podria consistir en sessions de menys de 60 minuts, tres o més vegades per setmana; mentre que per millorar la memòria de treball, la dosi òptima són sessions de 60 minuts o més, però menys de tres vegades per setmana. Cada funció executiva mostra una resposta lleugerament diferenciada a les diverses «receptes» d'exercici.
• No hi ha una fórmula única que serveixi per a tothom. La selecció del tipus d'activitat, la freqüència i la durada s'ha de basar en les diferències individuals de la persona amb TDAH. Factors com la presentació del trastorn (predominantment inatent, hiperactiu/impulsiu o combinat), el gènere i la presència de comorbiditats (com l'ansietat) són crucials per dissenyar un programa que aconsegueixi resultats òptims.

En resum, tot i que no hi ha una «píndola d'exercici» universal, la ciència proporciona un marc sòlid per personalitzar les intervencions, un coneixement que es pot traduir en recomanacions pràctiques per a diferents contextos.

La importància de fomentar l'esport en les nostres filles

Llegeix més

Recomanacions pràctiques per a famílies, docents i professionals de la salut

Traduir les conclusions científiques en accions concretes és el pas final per aprofitar el poder de l'activitat física. A continuació, es presenten consells pràctics i basats en l'evidència, dissenyats per ser implementats en l'entorn escolar, familiar i de la salut:

Les escoles són un entorn ideal per integrar l’activitat física de manera estructurada. Es recomana implementar activitats esportives amb una alta implicació cognitiva durant les classes d'educació física o com a activitats extraescolars. Esports com el futbol i el bàdminton són excel·lents opcions, ja que combinen l'exercici aeròbic amb la necessitat de prendre decisions ràpides, coordinar-se amb les companyes i companys i planificar estratègies.

L'exercici cognitivament exigent és l’opció més favorable per millorar les funcions executives en comparació amb l'exercici aeròbic simple. Esports com el futbol i el bàdminton són excel·lents opcions

Organitzar activitats esportives en família no només millora les funcions executives de l’infant, sinó que també enforteix els vincles i les interaccions familiars. Opteu per activitats que siguin cooperatives i cognitivament exigents. Algunes idees inclouen crear curses d'obstacles familiars al parc, jugar a bàsquet o organitzar partits de futbol. Aquestes activitats promouen la planificació, el treball en equip i l'adaptació a regles i situacions canviants.

Els i les professionals de la salut mental que treballen amb infants i adolescents amb TDAH poden millorar significativament l'eficàcia de les seves intervencions incorporant l’activitat física. Pràctiques com el malabarisme, que requereix una gran concentració i coordinació, o el minibàsquet, que adapta un esport complex a l'escala dels infants, són eines excel·lents per treballar les funcions executives d'una manera lúdica i efectiva.

Integrar l’activitat física en el tractament del TDAH

L'activitat física és una eina terapèutica de primer ordre per al TDAH (Fang et al., 2024). Lluny de ser una simple manera de «cremar energia», l’activitat física, i en particular l'exercici cognitivament exigent, s'ha demostrat com una intervenció no farmacològica eficaç per millorar les funcions executives fonamentals com l'atenció, el control inhibitori i la memòria de treball, alhora que redueix els símptomes principals del trastorn.

És hora de considerar l'activitat física no com un complement opcional, sinó com una part integral i fonamental en qualsevol pla de tractament holístic per a les persones amb TDAH. Els seus beneficis addicionals, com la millora de la forma física, l'adquisició de competències motrius i el foment de les habilitats socials, la converteixen en una estratègia prometedora des de tots els punts de vista. 

Integrar l’activitat física de manera intel·ligent i personalitzada en la vida diària dels infants i adolescents amb TDAH és invertir directament en el seu desenvolupament cognitiu, emocional i físic, proporcionant-los eines per prosperar a l'escola i més enllà.