Dol migratori: pèrdues múltiples i impacte en la identitat

La migració és un fenomen present al llarg de la història. Les persones s'han desplaçat pel món de manera temporal o definitiva i sota circumstàncies històriques molt diverses. Hi ha hagut migracions expansives, colonials, d'ocupació d'altres territoris. Les migracions que vivim actualment, almenys les més prevalents al nostre territori, es produeixen en situacions de condicions precàries al país d'origen, manca de perspectives de futur, així com per conflictes armats i violències que suposen una amenaça per a la pròpia vida. Són milers les persones que, en la decisió de migrar, estan intentant trobar un lloc on poder visualitzar un futur millor.

Generalment, la persona que migra és la que té les condicions i la fortalesa per enfrontar-se als riscos d'un viatge incert, sovint perillós, i afrontar l'arribada a un país que, sovint, no és acollidor ni amable.

La migració, tot i que sovint es conceptualitza com una estratègia d'oportunitat i millora, també comporta una sèrie de pèrdues emocionals, socials i simbòliques que poden generar un impacte significatiu al benestar psicològic.

En aquest sentit, es va desenvolupar el concepte de dol migratori, com una eina teòrica per fer referència a les pèrdues que experimenten les persones en aquest procés. Parlem de separació de la família, la llengua, la cultura, el territori, o la pèrdua d'estatus social. Es tracta de pèrdues que generen un impacte emocional emocionalment complex.

Hi ha diferents descripcions sobre allò que implica el dol migratori, així com reflexions de personalitats que parlen des de l'experiència. Totes elles es complementen i ens ajuden a entendre les diferents dimensions i la profunditat de l'impacte que experimenten les persones migrades.

Pèrdues emocionals, socials i simbòliques

Said el Kadaoui, psicòleg i escriptor nascut al Marroc i criat a Espanya, descriu el duel migratori com:

• Parcial - No es perd tot, però sí que es perden elements essencials: llengua, referents culturals, xarxes socials, entorn afectiu…El duel no és absolut com en una mort, però sí intens i continu (Arribas, 2021).
• Recurrent - El dolor torna una vegada i una altra: en trobades amb prejudicis, en moments de nostàlgia, en dificultats d'integració o en qüestions identitàries. No és un procés lineal que es tanca, sinó un cicle que es reactiva.
• Múltiple- La migració implica múltiples pèrdues simultànies: cultura, família, estatus, llengua, paisatges, rituals… Per això, el dol és plural i afecta moltes dimensions de la persona.

El Kadaoui subratlla que migrar «sempre causa un esquinçament» que pot acompanyar tota la vida. Aquest procés obliga la persona migrant a un diàleg identitari constant amb el nou entorn i sovint la converteix en «una persona diferent de la que era».

El desafiament de la salut mental en persones migrants

Llegeix més

Segons el psiquiatre Joseba Achotegui , les persones migrants afronten set pèrdues principals que generen un duel complex i multidimensional. Aquest model, formulat el 1995 i àmpliament desenvolupat a la seva obra Los siete duelos de la migración y la interculturalidad (Achotegui, 2022), és avui una referència en psicologia transcultural.

Aquestes set pèrdues o duels són (Achotegui, 2022):

1. El dol per la família i els éssers estimats
2. El dol per la llengua materna
3. El dol per la cultura
4. El dol per la terra
5. El dol per l'estatus social
6. El dol pel grup de pertinença
7. El dol per la seguretat física

Achotegui destaca que aquest duel es pot cronificar si les condicions d'acolliment no són favorables. És un procés psicològic tan intens que pot derivar en la coneguda Síndrome d'Ulisses, quan l'estrès supera la capacitat d'adaptació.

Altres autors com Wajdi Mouawad, el pensament central del qual en les seves obres versen sobre la identitat, la pèrdua i la memòria, ho expressa amb cruesa quan comenta que l'exili no és només la pèrdua de la terra, és la pèrdua des de la qual narrar-se, és la pèrdua del territori físic i del territori simbòlic.

Amina Bargach, psiquiatre infantil i experta en migracions, i amb una trajectòria centrada especialment en els processos d'integració, la salut mental i els impactes psicosocials de la migració, sobretot en infants, adolescents i joves, suggereix que el dol migratori no és només una qüestió de pèrdues personals, sinó també de com la societat rep i reconeix (o no) (Espacio, 2009). La invisibilitat social —no ser escoltat, no ser vist, no ser reconegut com a subjecte ple de drets— genera un sofriment emocional profund que s'afegeix al dol migratori clàssic.

Identitat i fractura cultural a la migració

Els psicoanalistes León i Rebeca Grinberg , pioners en l'estudi psicoanalític de la migració i l'exili, descriuen com la migració implica una profunda alteració del sentiment d'identitat perquè l'individu perd referents culturals, lingüístics i socials que formaven part del seu «jo» (Grinberg & Grinberg, 1984). Es produeix una fractura entre el passat i el present, amb la sensació de transitorietat i vulnerabilitat, sovint acompanyada de confusió i ansietat. L'exili o la migració poden activar mecanismes de defensa (idealització, dissociació, negació) per protegir la identitat davant de la pèrdua. Autors parlen de la migració com una experiència que «espolsa les bases culturals de la personalitat», generant conflictes entre la identitat anterior i la nova identitat en construcció.

També trobem la teoria de la pèrdua ambigua desenvolupada per Pauline Boss, terapeuta familiar i investigadora, i que resulta especialment útil per comprendre el dol migratori. Aquest tipus de pèrdua es caracteritza per la manca de tancament i claredat, ja que la persona o l'objecte perdut és físicament absent, però psicològicament present, o viceversa. En el cas de la migració, la família, el país d'origen o la identitat cultural continuen existint, però ja no són accessibles de la mateixa manera. Aquesta ambigüitat pot dificultar l'elaboració del dol i generar sentiments d'ambivalència, culpa i bloqueig emocional . El dol migratori comparteix, per tant, la lògica d'un dol sense resolució definitiva que requereix aprendre a conviure amb la pèrdua més que superar-la.

Tots els autors coincideixen que migrar comporta una sacsejada emocional que activa duels múltiples i obliga a reconstruir el sentiment profund dels qui som. Si s'elabora aquest procés, la persona pot desenvolupar una identitat enriquida i flexible. Si no es donen les condicions personals (persones amb vincles de pertinença fracturats perquè la violència, el trauma o la marginació generen dissociacions que dificulten la integració de passat i el present) o les condicions estructurals, el procés pot generar patiment psíquic significatiu.

Cal reconèixer que el dol migratori no és un dol convencional, sinó un conjunt de pèrdues no tancades que es reactiven al llarg del temps. Treballar el dol ha d'implicar acollir el dolor, comprendre'l i transformar-lo en un procés de reconstrucció personal.

Com deia Joan Coderch, psiquiatre i psicoanalista, els professionals que atenem persones migrades ens hem d'implicar afectivament i moure'ns emocionalment amb elles. Cal, doncs, promoure una atenció transdisciplinar, capaç d'escoltar activament en la intimitat del relat persona, el ressò de la història, la cultura i la política, amb sensibilitat i centrada en els determinants socials de la salut.