Diferències de gènere en l'ús de les pantalles

Vivim en una societat hiperconnectada. L'aparició de les tecnologies de la informació, comunicació i relació (TRIC) han causat un gran impacte a la nostra societat, actuant com a agents socialitzadors dels infants i els adolescents.

I és aquí, a les xarxes socials, on es reprodueixen, reforcen i difonen molts dels anomenats mandats de gènere: comportaments que socialment i culturalment s'atribueixen a les persones per ser un home o una dona. Són apresos des de la infància i es transmeten per la interacció de diferents espais de socialització: l'escola, la família, els mitjans de comunicació i elements culturals com el cinema, la moda i la publicitat.

Alguns mandats de gènere són:

Elles:

• Tenir cura dels altres.
• Ser maternal, responsable, sensible, tendra, sentimental i dòcil.
• Prioritzar les necessitats dels altres.
• Ser sexualment desitjable.

Ells:

• Assumir riscos.
• Ser valent, temerari.
• Exercir el poder i el control sobre els altres.
• Mostrar-se segur, astut, independent, impulsiu.
• Tenir dificultat per expressar les emocions.

Cal matisar que en parlar de sexe s'al·ludix a les característiques biològiques que defineixen les dones i els homes, mentre que el gènere es refereix als rols i trets que es consideren masculins o femenins i que ens assignen per néixer d'un sexe o un altre. Podem dir que en néixer ja ens fan un vestit a mida. Però sovint el terme gènere s'associa a dones quan és una categoria que fa referència a ambdós sexes.

Aquestes diferències es traslladen a l'ús de les pantalles i condicionen les pràctiques digitals, cosa que exigeix ​​incorporar l'anomenada perspectiva de gènere en la prevenció i la intervenció dels usos problemàtics de les pantalles.

L'ús dels entorns digitals: preocupacions i reptes

Ir al artículo

Com fan servir les pantalles les noies?

Segons l'informe Infància, adolescència i benestar digital (UNICEF, 2025), les noies presenten un comportament més actiu en l'ús de les pantalles: pugen més sovint fotos, històries o coreografies i participen en reptes virals, i amb un percentatge més elevat en l'ús problemàtic. Aquest ús les fa més vulnerables i comporta el risc de ser rebutjades o de patir situacions de ciberassetjament, i també poden convertir-se en el blanc de la violència masclista a les xarxes socials, ja que les fronteres entre el que és públic, privat i íntim queden pràcticament difuminades (Tisseron, 2014).

D'altra banda, l'exposició constant a imatges i missatges que promouen un estàndard i un ideal de bellesa inassumible, i gairebé sempre inabastable, promulgats per la publicitat a Internet i els influencers i youtubers, pot perpetuar els estereotips i ideals femenins, i pot influir negativament en la seva autopercepció i la seva autoestima, generar inseguretat i provocar trastorns de la conducta alimentària o malestar emocional (ansietat, depressió…).
 

Les diferències que presenten nois i noies en l'ús de pantalles responen als mandats de gènere: mentre els nois són socialitzats cap a la competició i el domini tecnològic, les noies cap a la cura de la imatge i la comunicació social.

L'informe també constata una dada molt interessant: més de la meitat dels adolescents ja manifesten la necessitat de desconnexió digital per afavorir el descans, la concentració i l'equilibri. Aquesta necessitat és més gran entre les noies.

Com fan servir les pantalles els nois?

Els nois són socialitzats per ser competitius, actius i reeixits. Això es tradueix en un ús més lúdic de les pantalles a través de jocs d'atzar en línia i videojocs. Apostar no es considera una pràctica femenina, fer-ho pot comportar censura social, ja que s'associa a valors definits com a masculins: valentia, risc i proactivitat.

Segons l'Anuari 2024 de la Asociación Española de Videojuegos (AEVI), per primera vegada a Espanya hi ha més jugadores en dues franges d'edat, de 25-24 i 45-64 anys, una dada sens dubte rellevant. Tot i això, la creixent presència de dones no ha suposat un canvi o eliminació dels estereotips de gènere en la seva representació (Santana, 2020).

Les noies acostumen a compartir en excés la vida privada a les xarxes socials com a eina de validació i reconeixement, i això les fa més vulnerables.

Pel que fa a les xarxes socials, ells tendeixen a ser més reservats i a no exposar en excés la vida personal. Això els manté més protegits i fora de comentaris perjudicials o judicis negatius.

Pel que fa al consum de pornografia a través d'Internet i dels dispositius digitals, hi ha una diferència significativa entre nois (57,5%) i noies (23%), segons l'informe d'UNICEF (2025). Aquest consum comporta conseqüències negatives en la població infantil i juvenil, algunes recollides al Decàleg sobre l'impacte de la pornografia en menors (AEPD,202):

• Incrementa estereotips de gènere.
• Normalitza la conducta sexual violenta.
• Augmenta les conductes sexuals de risc.
• Eleva els nivells de soledat dels adolescents.

El consum de pornografia esdevé així una escola informal d'educació sexual.

Consum de pornografia i adolescència

Llegeix més

Prevenir amb perspectiva de gènere

Algunes recomanacions educatives i d'acompanyament amb perspectiva de gènere són (Diputació de Barcelona, ​​2023):

Professionals

• Comptar amb professionals formats en perspectiva de gènere.
• Treballar els riscos específics de l'ús de pantalles, no des de la culpa o la responsabilització, i en espais no mixtos.
• En el treball amb les famílies, no partir de models estàndard i de la distribució clàssica de rols. Contemplar la diversitat familiar.
• Incorporar identitats no binàries amb l'adaptació de materials i accions.
• Amb persones adolescents: fomentar habilitats socioemocionals per construir relacions d'amistat i de parella sanes, basades en el respecte i el compromís.
• Fomentar la reflexió crítica.
• Revisar els materials preventius per evitar estereotips sexistes.
• Promoure una educació des de la igualtat de gènere i la diversitat.

El paper de la família en l’ús de pantalles

Ir al artículo

Famílies

• Revisar els missatges transmesos a fills i filles per si perpetuen mandats de gènere. No tenir una doble vara de mesurar.
• Conèixer les aplicacions i els amics virtuals dels fills i filles per ser un interlocutor vàlid.
• Reflexionar sobre l'ús i les publicacions a les xarxes socials.
• Modelar amb l'exemple.
• Acompanyar en l'establiment de límits entre allò públic i allò privat.
• Abordar amb naturalitat l'interès per la sexualitat i educar en el respecte i la diversitat.

Cal tenir present sempre el currículum ocult positiu, és a dir, transmetre i incorporar de manera natural, silenciosa, constant i implícita la perspectiva de gènere en tots els àmbits socials per promoure i garantir un aprenentatge i una educació equitativa i inclusiva.

Les diferències significatives per gènere justifiquen la necessitat d'adoptar un enfocament de gènere en el disseny de noves polítiques de prevenció i intervenció. Aquest enfocament, en paraules de Patricia Ramírez, antropòloga i educadora social, «és sens dubte una eina per al canvi. Per aconseguir una societat plural, diversa i protegida davant de riscos i desafiaments i entorns digitals més positius i sostenibles. No hi ha temps per perdre».