Créixer acompanyats: els beneficis de la comunitat en l'adolescència

Quan parlem de salut mental i, sobretot, de la prevenció dels problemes de salut mental, no podem deixar fora els vincles, els espais segurs i la sustentació que ofereix sentir-se part d'una comunitat.

Els qui treballem amb adolescències sabem que la comunitat és, sovint, el motor que permet que una persona se senti acompanyada, reconeguda i part d'alguna cosa compartida.

La desconnexió social, una amenaça de la salut pública

Vivim en una època marcada per l'individualisme i l'erosió progressiva dels llaços comunitaris. La soledat i l'aïllament han deixat de ser experiències individuals per esdevenir un fenomen col·lectiu que afecta el benestar físic, emocional i relacional. La soledat és la bretxa entre les connexions que desitgem i les que realment tenim; l'aïllament social és la manca objectiva de relacions.

El IX Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya situa l'aïllament social com un dels factors que més deterioren la salut mental, sobretot la manca de xarxes de suport estables i sòlides (Flores, 2025). La Comissió de l'OMS sobre Connexió Social va revelar el 2025 que 1 de cada 6 persones al món viu amb soledat (OMS, 2025).

A més, la meitat dels trastorns mentals apareixen abans dels 14 anys i moltes vegades estan precedits per dificultats psicosocials que, si no s'atenen a temps, poden evolucionar cap a problemes més greus. Això reforça la necessitat d'estratègies preventives àmplies, que integrin els aspectes psicològics, educatius i comunitaris (Colizzi et al., 2020).

Factors que afavoreixen la soledat no desitjada en joves

Llegeix més

Per què la comunitat és un factor preventiu dels problemes de salut mental?

Els canvis en el neurodesenvolupament en la joventut representen tant vulnerabilitats com oportunitats. Les relacions de vincle estables i els entorns segurs són factors essencials per a un desenvolupament cerebral òptim (Colizzi et al., 2020). Un estudi del Massachusetts General Hospital va identificar la connexió social com el factor preventiu més potent davant de la depressió, per sobre de més de cent factors modificables analitzats, incloent-hi l'exercici, la dieta i l'entorn. A més, les persones amb alt suport social percebut tenen un 63% menys de risc de depressió i un 52% menys de risc de mala qualitat del son (APA, 2020).

El que és comunitari és, moltes vegades, el motor que permet que una persona se senti acompanyada, reconeguda i part d'alguna cosa compartida.

Les iniciatives comunitàries (activitats de lleure estructurades, trobades regulars, espais compartits, etc.) augmenten el benestar emocional i la participació (Tuaf & Orkibi, 2023). A més, la relació entre comunitat i benestar és bidireccional: formar part d'una comunitat millora l'estat mental, i un estat mental més bo facilita participar més i millor en la vida comunitària (Saeri et al., 2018).

L'adolescència, un grup especialment vulnerable

La soledat té efectes especialment crítics durant l'adolescència i la primera joventut. Entre el 17% i el 21% dels joves de 13 a 29 anys afirmen sentir-se sols , i quan aquesta vivència es torna crònica, es pot associar amb un risc més gran de conductes violentes, bullying i ideació suïcida (Infocop, 2025). En aquestes etapes, les connexions socials, tant amb iguals com amb la comunitat educativa, tenen un rol fonamental. L'adolescència és una finestra neurobiològica particularment sensible, on la influència del grup d'iguals augmenta i pot actuar com un factor protector potent (Birell, 2025).

Un altre grup especialment exposat és el de les persones migrants, els processos dels quals solen implicar la ruptura de vincles familiars, comunitaris i culturals. A això s'hi afegeixen barreres idiomàtiques, discriminació o precarietat laboral, que incrementen el risc de soledat no desitjada, aïllament social i malestar emocional.

Beneficis col·lectius versus beneficis individuals

Els grups de suport entre parells, les iniciatives que enforteixen la vinculació escolar i les intervencions urbanes que faciliten trobades i activitats comunitàries són enfocaments prometedors (CDC, 2024). Totes desplacen la prevenció del pla exclusivament individual al relacional i comunitari, en què l'evidència assenyala efectes protectors més sostinguts.

L'adolescència és una finestra neurobiològica particularment sensible, en què la influència del grup d'iguals augmenta i pot actuar com un potent factor protector.

Diferenciar entre beneficis individuals i col·lectius permet entendre com es complementen. Les intervencions individuals, com l'entrenament socioemocional o l'acompanyament psicològic, poden millorar la capacitat d'identificar i demanar suport, però el seu impacte depèn en gran mesura del context en què viu cada persona. Els beneficis col·lectius, en canvi, actuen sobre les dinàmiques grupals: permeten detectar senyals de malestar abans, distribueixen la responsabilitat, redueixen l'estigma i enforteixen la pertinença. Els grups de parells funcionen precisament per aquesta lògica comunitària de reconeixement i sosteniment mutu.

Promoure la salut mental a través del lleure

Llegeix més

Pràctiques que funciona en espais amb adolescents

Més enllà de les grans polítiques, la comunitat també es construeix en allò quotidià. En els espais que compartim amb adolescents, hi ha pràctiques concretes que marquen la diferència:

• Generar rituals sans: una benvinguda que sigui un espai fix per expressar-se i un comiat que tanqui la trobada.
• Donar rols, tasques o petits lideratges, que fomentin la seva autonomia i pertinença.
• Proporcionar espais sense judici mitjançant un cercle de paraula, un racó tranquil o simplement una estona de xerrada sense estructura. No tot han de ser activitats estructurades.
• Celebrar el que és quotidià, reconeixent avenços, gestos de cura o petites millores, per reforçar la confiança grupal.

Construir comunitat és un pilar de salut mental. Les evidències ho confirmen, però sobretot ho fa l'experiència quotidiana dels qui acompanyem adolescències. En un món que tendeix a l'aïllament, apostar per vincles reals, des de les polítiques fins als espais educatius, és una forma de cura col·lectiva i una inversió de futur.