Compra compulsiva: d'acte quotidià a addicció comportamental
Resum
En una societat en què comprar és sinònim de benestar, estatus i èxit, el límit entre el plaer i la dependència es pot difuminar. La compra compulsiva, també coneguda com a addicció a les compres, és una conducta que va més enllà del consum excessiu i que, com altres addiccions comportamentals, implica la pèrdua de control, la necessitat emocional de comprar i l'aparició de la culpa o el malestar posterior.
Del consum funcional a l'impuls emocional
Comprar forma part de la vida moderna, tot i que l'entorn actual facilita que aquest comportament es converteixi en un problema. Les campanyes de màrqueting, les facilitats de crèdit i la disponibilitat constant de productes en línia generen un ecosistema que promou el consum impulsiu (Zhang et al., 2021). Algunes plataformes de compra en línia molt conegudes utilitzen tècniques de gamificació —descomptes aleatoris, notificacions, recompenses visuals— que estimulen els circuits de recompensa, similars als que s'activen en altres addiccions. Guanyar una oferta pot arribar a ser més gratificant que el mateix producte adquirit. La immediatesa, el pagament amb un clic i la privadesa de l'entorn digital redueixen les barreres racionals, fent que l'acte de comprar es converteixi en una via d'escapament davant de l'ansietat, la tristesa o el buit emocional.
L'ús dels entorns digitals: preocupacions i reptes
Com detectar la compra compulsiva?
Els senyals més habituals inclouen:
- Increment del temps i dels diners dedicats a comprar.
- Culpa o vergonya després de la compra.
- Acumulació dobjectes sense ús.
- Mentides o secretisme respecte a la despesa.
- Irritabilitat si no es pot comprar.
- Problemes econòmics o conflictes familiars derivats del consum.
En aquests casos, la compra deixa de ser un acte racional i es converteix en una resposta emocional automàtica (Otero-López et al., 2022).
La compra compulsiva va més enllà del consum excessiu i implica la pèrdua de control, la necessitat emocional de comprar i 'aparició de la culpa o el malestar posterior.
Sobre el consens diagnòstic
La compra compulsiva no apareix encara com un diagnòstic independent en els principals manuals clínics. Ni el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-5-TR) de l'American Psychiatric Association (2022), ni la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) (Organització Mundial de la Salut, 2023), la reconeixen com una addicció, encara que aquesta última classificació la inclou dins dels trastorns del control dels impulsos.
Tot i això, la literatura científica actual tendeix a considerar-la una addicció comportamental, per les similituds amb el joc patològic o l'ús problemàtic d'internet: saliència o focus atencional, presència de craving o desig intens de realitzar la conducta, tolerància, abstinència psicològica i recaigudes (Vasiliu et al., 2022; 2022; Thomas; 2023), mostrant així el cicle recompensa-culpa-recaiguda. No obstant això, tant en el cas de la compra compulsiva com en l'ús d'internet en les diferents aplicacions, l'objectiu terapèutic no és l'abstinència absoluta i indefinida, com sí que passa amb el trastorn de joc amb aposta, sinó el reaprenentatge de la conducta des d'una posició de més control.
Álex
Tractament i recuperació
Algunes investigacions estimen la prevalença de la compra compulsiva entre el 6% i el 7% de la població, i arriba fins a l'11% en adolescents (Fernández-Aranda et al., 2019; Adamczyk et al., 2024). Tot i que històricament s'ha descrit com a més freqüent en dones, les diferències de gènere són menys clares quan s'estudia en la població general. Algunes variables psicològiques que s'associen més a aquesta problemàtica inclouen baixa autoestima, estrès o ansietat crònica, impulsivitat i antecedents familiars d'addiccions o trastorns de l'estat d'ànim (Nori et al., 2022; Rocha et al., 2023).
La immediatesa, el pagament amb un clic i la privadesa de l'entorn digital faciliten que l'acte de comprar es converteixi en una via d'escapament davant de l'ansietat, la tristesa o el buit emocional.
Pel que fa al tractament, la teràpia cognitivoconductual (TCC) és actualment la que té més evidència científica (Vasiliu et al., 2022; Müller et al., 2023). De manera similar a altres addiccions comportamentals, és fonamental:
- Comprendre el cicle impuls–alleugeriment–culpa.
- Identificar els pensaments disfuncionals.
- Aplicar estratègies dautocontrol.
- Comptar amb activitats alternatives gratificants.
- Entrenar habilitats de regulació emocional.
Consciència social i prevenció
L'addicció a la compra dista de ser merament un problema de salut mental individual, ja que el model consumista actual, que sovint associa el valor personal al poder adquisitiu, actua com un factor de risc col·lectiu. Addicionalment, l'accessibilitat a plataformes de compra digitals és un altre element clau, de la mateixa manera que també passa en altres addiccions comportamentals amb les plataformes de pornografia o sexe en línia i els casinos en línia. Fomentar una educació afectiva i financera des d'etapes primerenques, ensenyar a identificar les estratègies de màrqueting digital i desestigmatitzar la recerca d'ajuda psicològica són passos clau per reduir-ne l'impacte (Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals, 2019–2023).
La compra compulsiva és una addicció silenciosa: es disfressa de costum normal i s'alimenta de l'entorn digital. Reconéixer els seus senyals, parlar-ne sense culpa i buscar suport professional permet trencar el cicle de l'impuls i recuperar el control. No es tracta de deixar de comprar, sinó de tornar-ho a fer des de la llibertat i l'equilibri.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
