Com reduir les autolesions no suïcides en adolescents?

Les autolesions no suïcides (ANS) són conductes de dany corporal autoinflingit de manera intencionada —per exemple, mitjançant talls, cremades o cops— sense intenció de morir. Tot i així, la manca d'intencionalitat autolítica no resta gravetat a aquestes conductes.

Diversos estudis mostren que les autolesions no suïcides estan associades a un alt malestar i patiment emocional, a dificultats per regular les emocions i a un risc més gran de conducta suïcida en el futur. Per això, en els darrers anys s'han convertit en una de les principals preocupacions relatives a la salut mental en la infància i l'adolescència a nivell mundial.

S'estima que entre el 16 i el 22% dels adolescents de la població general han dut a terme alguna autolesió al llarg de la seva vida. En poblacions clíniques, aquest percentatge pot assolir el 50–80%, segons diferents estudis publicats. A més, encara que no hi hagi intenció suïcida explícita, les dades assenyalen que fins a un 70% dels joves amb autolesions han presentat intents de suïcidi en algun moment. (Calvo et al., 2022)

Quan i per què apareixen les autolesions no suïcides?

Les autolesions no suïcides solen aparèixer de manera primerenca, habitualment entre els 12 i els 14 anys , i arriben a la màxima freqüència en l'adolescència tardana i la primera joventut. Els darrers estudis estableixen el seu inici i màxima expressió en una etapa evolutiva clau que abasta la transició de la infància a l'edat adulta i que s'ha anomenat «Transition Age Youth (TAY)» o «Joves en transició a l'edat adulta», i que va des dels 14-15 anys fins als 25-26 anys. Es tracta d'una etapa evolutiva clau, marcada per canvis emocionals, socials i neurobiològics importants, en la qual es consoliden moltes de les habilitats de regulació emocional, identitat personal i autonomia.

Al mateix temps, però, és una etapa d'alta vulnerabilitat per a l'inici i la cronificació de problemes de salut mental. Quan les autolesions es mantenen en aquesta fase, s'associen a:

• Més risc de cronificació del malestar emocional.
• Dificultats en les relacions interpersonals.
• Pitjor funcionament acadèmic i social.
• Major probabilitat de desenvolupar trastorns mentals més complexos durant l'edat adulta

En aquest context, la funcionalitat principal d'aquestes conductes s'entén com una estratègia per alleujar un malestar emocional intens, per reduir l'ansietat o per gestionar emocions difícils de tolerar. A curt termini, poden generar una sensació d'alleujament, però a mitjà i llarg termini tendeixen a mantenir el problema, augmentar la impulsivitat i reforçar patrons d'afrontament poc saludables.

Què és el Programa TaySH i en què consisteix?

El Programa TaySH (Transition Age Youth Self-Harm) és una intervenció psicoterapèutica dissenyada des del Servei de Salut Mental de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) de Barcelona. És un programa manualitzat, estructurat i breu, dissenyat específicament per abordar les autolesions no suïcides i la desregulació emocional en adolescents i joves, de manera individual i ambulatòria. A diferència d'altres enfocaments psicoterapèutics, el Programa TaySH tracta les autolesions no suïcides com a un problema central que requereix una intervenció específica, no com a un símptoma secundari. (Calvo et al., 2021)

Aquest programa integra estratègies procedents de dos models amb àmplia evidència científica en el tractament de les autolesions: la teràpia dialecticoconductual (DBT), especialment eficaç en el treball amb regulació emocional, tolerància al malestar i conductes impulsives; i la teràpia cognitivoconductual (TCC), que ajuda a identificar i modificar pensaments i conductes desadaptatives.

A diferència d'altres enfocaments psicoterapèutics, el Programa TaySH tracta les autolesions no suïcides com a un problema central que requereix una intervenció específica, no com a un símptoma secundari.

El Programa TaySH s'aplica en dotze sessions setmanals ambulatòries, organitzades en quatre mòduls principals amb objectius terapèutics clarament definits, que inclou:

• Psicoeducació.
• Entrenament en regulació emocional.
• Aprenentatge d'alternatives al mal.
• Sessions psicoeducatives amb les famílies.

Els principals punts d'aquest programa són:

• Comprendre les autolesions no suïcides. En una primera fase, el programa se centra en la psicoeducació. L'objectiu és que la persona pugui entendre què són les autolesions no suïcides, quina funció tenen i quins factors les desencadenen i mantenen. Aquesta fase és clau per reduir la culpa i l'estigma i per augmentar la motivació al canvi.
• Identificar desencadenants i senyals de risc. En aquest mòdul es treballa la detecció primerenca del malestar emocional i el reconeixement de senyals previs que permetin al jove intervenir abans que aparegui l'autolesió.
• Aprendre a regular les emocions. Aquest és un dels eixos centrals del programa: l'entrenament en regulació emocional. L'objectiu no és eliminar les emocions intenses, sinó aprendre a gestionar-les de manera més adaptativa.
• Construir alternatives a les autolesions i consolidar canvis. A la darrera fase del programa, es reforça l'ús d'alternatives a l'autolesió i es treballa la generalització de les habilitats apreses a la vida quotidiana.

Així mateix, el programa inclou tres sessions psicoeducatives amb les famílies, orientades a comprendre millor les autolesions no suïcides, reduir respostes punitives o invalidants i aprendre a donar suport a la persona de manera més eficaç. La implicació familiar és un element clau per mantenir els canvis terapèutics fora de lespai clínic.

La intervenció socioeducativa amb joves que s'autolesionen

Llegeix més

Resultats del primer estudi realitzat amb el Programa TaySH

Calvo i cols. han publicat molt recentment (2025) l'estudi: The effectiveness of the TaySH (Transitional Age Young Self-Harm) Program en la gestió de No-Suicidal Self-Harm (NSSI) in outpatient adolescents and Young adults: A non-randomized controlled pilot study. L'estudi va incloure 37 joves atesos de manera ambulatòria al Servei de Salut Mental de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, ​​la majoria amb gènere femení en néixer (91,9%), i l'edat mitjana de 16,7 anys. Del total de participants, 28 joves (75,7%) van completar el programa. L'edat mitjana d'inici de les autolesions va ser de 13,4 anys. El 67,7% havia realitzat almenys un intent de suïcidi previ i el 43,2% rebia tractament farmacològic a l'hora de vincular-se al Programa.

El Programa TaySH està pensat per ajudar els adolescents i els joves a entendre què els passa, aprendre a manejar les seves emocions i trobar alternatives més segures al dany autoinfligit.

Les autolesions, a més de diferents variables psicopatològiques, es van avaluar clínicament i psicomètricament abans i després de la intervenció (avaluació pre i post Programa TaySH). Després de finalitzar el programa de dotze setmanes, es va observar una reducció molt significativa de les autolesions no suïcides, que van passar d'una mitjana de 3,32 episodis setmanals abans del tractament (Pre-TaySH) a 0,29 episodis setmanals després de finalitzar el tractament (Post-TaySH), fet que suposa una reducció de les autolesions superior. A més, es va observar:

• Descens significatiu dels indicadors de risc suïcida.
• Millora de la capacitat de regulació emocional.
• Reducció de la clínica depressiva i ansietat.
• Millora del funcionament general i de la qualitat de vida.

Aquests resultats preliminars mostren canvis clínicament rellevants després d'un període de tractament relativament curt, tant en la clínica com en el funcionament general de les persones participants. El format breu, estructurat i adaptat a l'etapa de la vida en què es desenvolupa la conducta sembla que en facilita l'adherència. Per tot això, el Programa TaySH podria considerar-se un tractament eficaç específicament dissenyat per a una problemàtica que, fins fa poc, no tenia intervencions especifiques clarament definides en el nostre entorn clínic.

Aplicacions mòbils per prevenir les autolesions

Ir al artículo

Es tracta d'un estudi pilot amb una mostra limitada i sense assignació aleatòria, per la qual cosa els resultats han de ser interpretats de manera prudent. I per això, seran necessaris estudis més amplis, amb seguiment a llarg termini i, idealment ,comparant-ho amb altres intervencions per confirmar l'eficàcia del programa.

Tot i això, els resultats publicats donen suport a la necessitat d'intervencions específiques i basades en l'evidència per reduir les autolesions no suïcides, millorar el benestar emocional i oferir alternatives reals al patiment. I en aquest context, el Programa TaySH pot ser una alternativa pionera, precoç i prometedora .

Aspectes destacables

• Quan un adolescent s'autolesiona, sol ser un senyal que viu un malestar emocional intens i no disposa d'altres eines per gestionar-lo: les autolesions no suïcides són un senyal de patiment emocional, no una crida d'atenció.
• Les autolesions poden alleujar el malestar a curt termini, però augmenten el risc clínic psicològic a mitjà i llarg termini.
• La regulació emocional és un dels eixos centrals per reduir les conductes autolesives.
• Intervenir de manera precoç en la joventut en transició és clau per prevenir la cronificació del malestar.
• El Programa TaySH està pensat per ajudar els adolescents i els joves a entendre què els passa, aprendre a manejar les seves emocions i trobar alternatives més segures al dany autoinfligit. Es tracta d´un programa breu, de dotze sessions, que es realitza de forma ambulatòria i permet mantenir la vida escolar, social i familiar.
• El Programa TaySH sembla reduir en més del 90% la freqüència de les autolesions no suïcides en adolescents i joves.
• Com a conclusió, els resultats de l'estudi mostren que, amb un suport adequat i una intervenció específica, es poden reduir les autolesions, millorar el benestar emocional i afavorir un desenvolupament més saludable.