Autisme i altes capacitats
Resum
Una persona autista pot tenir altes capacitats? En què s'assemblen i en què es diferencien les dues condicions? La coexistència d'ambdues condicions suposa un avantatge o més risc d'exclusió?
En els darrers anys, ha augmentat l'interès a respondre aquestes preguntes, tant a nivell educatiu com clínic, per poder accedir a diagnòstics precisos que permetin l'accés als suports adequats.
Amb una mirada integradora i respectuosa, al següent article s'exploren les dues condicions -l'autisme i les altes capacitats intel·lectuals- buscant els seus punts de trobada i les seves diferències que, de vegades, poden coexistir i fins i tot emmascarar-se mútuament. Quan totes dues convergeixen en una mateixa persona, parlem de doble excepcionalitat (2e), una condició encara poc coneguda, però que té una gran rellevància clínica, educativa i emocional.
L'autisme, una manera diferent de processar el món
El trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació i la interacció social recíproca, la flexibilitat cognitiva i conductual i el processament sensorial, des d'edats primerenques i al llarg de la vida. L'autisme no és una malaltia, sinó una manera diferent de processar el món .
L'autisme i les altes capacitats intel·lectuals poden coexistir i, fins i tot, emmascarar-se mútuament. Parlem de doble excepcionalitat, una condició amb una gran rellevància clínica, educativa i emocional.
La seva expressió és tan complexa com heterogènia: des de persones amb grans necessitats de suport fins a d'altres amb autonomia funcional i habilitats cognitives elevades. Històricament, als anys 70 s'estimava que el 70–75 % dels infants amb autisme presentaven discapacitat intel·lectual (Russel et al., 2019); avui, les xifres s'han invertit i se situen al voltant del 33 % (Zeidan, 2022). Aquest canvi reflecteix una precisió diagnòstica més gran i un reconeixement més ampli de l'heterogeneïtat de l'espectre. El diagnòstic es basa en criteris clínics i requereix avaluació especialitzada, que prevegi tant els aspectes conductuals com el perfil sensorial i emocional de cada persona.
Dr. David G. Amaral
Què són les altes capacitats intel·lectuals?
Les altes capacitats intel·lectuals (AACC) fan referència a un potencial cognitiu superior a la mitjana (tradicionalment CI ≥ 130), que es pot expressar de diferents maneres. Sota aquest terme s'inclouen diversos perfils:
- Superdotació, quan la persona mostra un rendiment alt en diverses àrees del coneixement.
- Talent simple o específic, quan destaca de manera notable en un àmbit concret, com la música, les matemàtiques o el llenguatge.
- Talent complex, quan combina diversos talents alhora.
- Precocitat intel·lectual, quan el desenvolupament cognitiu va per davant de l'edat cronològica.
En resum: totes les persones superdotades tenen altes capacitats, però no totes les persones amb altes capacitats són superdotades.
Les persones amb altes capacitats solen mostrar una curiositat constant, un pensament profund i abstracte i una gran sensibilitat emocional o moral. No obstant això, també poden enfrontar-se a desafiaments: desajustos entre el seu desenvolupament intel·lectual i emocional, manca de comprensió en l'entorn educatiu o dificultat per connectar amb els seus iguals, cosa que de vegades pot generar frustració o aïllament.
Comprendre aquests matisos és essencial per reconèixer que les altes capacitats no garanteixen benestar ni èxit per si mateixes, i que quan es combinen amb altres condicions del neurodesenvolupament —com l'autisme— requereixen una mirada educativa i clínica sensible, flexible i veritablement inclusiva.
Similituds entre autisme i altes capacitats
Tot i que l'autisme i les altes capacitats intel·lectuals són condicions diferents, poden compartir certs trets que en dificulten la diferenciació i condueixen a confusió diagnòstica. Entre ells s'observen, sovint:
- Ús avançat o precoç del llenguatge.
- Pensament lògic, analític i abstracte avançat.
- Interessos profunds i intensos.
- Alta sensibilitat emocional.
Les altes capacitats no garanteixen benestar ni èxit per si mateixes, i quan es combinen amb l'autisme, requereixen una mirada educativa i clínica sensible, i veritablement inclusiva.
A la pràctica, aquesta superposició de característiques pot generar interpretacions errònies. Un infant autista pot ser percebut com a «intel·lectualment brillant però poc sociable», mentre que un infant amb altes capacitats pot ser vist com a «excèntric» o «rígid», sense que es consideri un possible perfil autista. En tots dos casos, la manca de comprensió de com processen la informació pot impedir que rebin els suports adequats, tant per potenciar les seves fortaleses com per afrontar els seus desafiaments.
L'origen del terme doble excepcionalitat
El concepte de doble excepcionalitat, conegut també com a perfil 2e (Twice Exceptional), va ser introduït pel Dr. James J. Gallagher, un dels principals referents internacionals en educació especial i en l'atenció a estudiants amb altes capacitats. Gallagher va utilitzar aquest terme per descriure alumnes que, a més de presentar una discapacitat o condició del neurodesenvolupament, mostraven trets associats a la superdotació.
Durant les dècades del 1990 i el 2000, el seu treball va impulsar polítiques i programes inclusius als Estats Units, que van sentar les bases de l'educació especial moderna i de l'atenció integral a les altes capacitats. Gallagher va subratllar la importància de reconèixer simultàniament les fortaleses i les dificultats de l'alumnat, i va alertar dels riscos d'un diagnòstic parcial o erroni.
Errors comuns en la identificació de lalumnat amb doble excepcionalitat
Quan no s'identifiquen correctament les dues condicions —ja sigui l'autisme o les altes capacitats—, es poden donar els tres escenaris descrits per Baldwin et al. (2015):
- Identificació només com a superdotat: el talent intel·lectual amaga les dificultats o desafiaments, per la qual cosa l'estudiant no rep suport a les seves àrees de necessitat.
- Identificació només de la discapacitat o condició del neurodesenvolupament: les fortaleses cognitives queden invisibilitzades i el potencial de la persona passa desapercebut, sense oportunitats de desenvolupament a les seves àrees d'excel·lència.
- No identificació de cap condició: la persona és considerada de rendiment mitjà, sense suports específics ni estímuls que en promoguin el creixement ni atenció a les seves dificultats.
En tots els casos, la conseqüència és la mateixa: una pèrdua d'oportunitats educatives, personals i emocionals . Reconéixer la doble excepcionalitat no només permet ajustar els suports i les expectatives, sinó també comprendre la complexitat i la riquesa d'aquests perfils, on les altes capacitats i l'autisme poden coexistir de manera única i complementària.
Atendre l'alumnat autista en l'entorn educatiu
Diferències fonamentals entre autisme i altes capacitats
Comprendre les divergències i els punts en comú és clau per a un diagnòstic precís. Per això, s'ha realitzat una taula comparativa sobre diferències conductuals entre infants superdotats, infants autistes sense discapacitat intel·lectual (TEA sense DI) i infants amb doble excepcionalitat (superdotats/TEA), basant-se en els estudis de Gallagher (2002):
Distincions en els comportaments entre nens i nenes superdotats (AACC), amb autisme i amb doble excepcionalitat
| Característiques | Infants superdotats | TEA sense discapacitat intel·lectual (DI) | Doble excepcionalitat (TEA i superdotats) |
| Interacció social | Poden estar socialment aïllats en algunes etapes per manca d'interessos compartits, encara que conscients de les normes socials. | Socialment maldestres; dificultats per interpretar senyals socials. | No són conscients de com establir amistats. |
| Relació amb els parells | Independents dels companys d'edat, però capaços d'adaptar-s'hi. | Poc hàbils amb els companys d'edat. | Dificultat per comprendre les dinàmiques socials. |
| Interessos | Interès altament focalitzat, acompanyat de curiositat àmplia. | Interès altament focalitzat i restringit. | Interessos intensos però més amplis que en l'autisme sense DI. |
| Llenguatge i comunicació | Vocabulari avançat i sofisticat; bon ús pragmàtic del llenguatge. | Hiperlèxia (lectura precoç i mecànica); dificultats pragmàtiques. | Llenguatge avançat però amb problemes de reciprocitat comunicativa. |
| Cognició | Cognició complexa; pensament abstracte i flexible. | Cognició més concreta o literal. | Pensament avançat però amb rigidesa cognitiva. |
| Comprensió i memòria | Comprensió avançada. | Memorització avançada sense comprensió profunda. | Combinació de gran memòria i comprensió desigual. |
| Rutines | Solen seguir rutines sense dificultat. | Baixa tolerància als canvis; necessitat de rutina. | Baixa tolerància a la rutina; ansietat davant la novetat. |
| Consciència social | Saben que són diferents i poden raonar per què. | Saben que són diferents, però amb poca consciència de per què. | Reconeixen la diferència sense comprendre'n l'origen. |
| Sentit de l'humor | Reben i expressen humor amb flexibilitat. | No comprenen l'humor ni el seu timing social. | Dificultat per correspondre l'humor o captar ironies. |
| Habilitats motores | Coordinats i segurs. | Matusseria motora freqüent. | Matusseria motora lleu a moderada. |
| Perspicàcia | Gran capacitat d'ntrospecció i comprensió emocional. | Absència de perspicàcia social. | Perspicàcia cognitiva alta, però limitada en allò social. |
| Creativitat | Les idees són creatives, originals. | Tendència a la concreció. | Les seves idees són creatives, originals i divergents. |
| Sentit moral i empatia | Empatia cap als altres i cap a conceptes abstractes. | Empatia cap a idees o causes abstractes, però dificultat amb les persones. | Empatia teòrica sense una adequada ressonància emocional. |
| Base de coneixements | Àmplia, profunda i complexa. | Àmplia, però sovint centrada en temes restringits. | Àmplia, profunda i de vegades obsessiva. |
| Processament sensorial | Molta precisió sensorial, sense impacte funcional significatiu. | Hiper o hiposensibilitat amb impacte funcional. | Hiper o hiposensibilitat amb impacte funcional. |
| Regulació emocional | Alta intensitat emocional però identificació afectiva. | Dificultats interoceptives i possible alexitímia. | Sovint alta intensitat emocional amb dificultats interoceptives i emocionals. |
Altres trets freqüents en la doble excepcionalitat inclouen:
- Atenció al detall i sistematització extrema.
- Fidelitat a les normes i a la justícia .
- La necessitat de rutines com a mecanisme de regulació.
- Dificultat amb les transicions o canvis inesperats.
- Gran profunditat en temes d'interès.
- Stimming o moviments d'autoregulació (més subtils amb l'edat).
Com a conseqüència, el diagnòstic sol arribar tard, sovint després d'episodis d'ansietat, depressió o fracàs escolar. Moltes persones amb doble excepcionalitat desenvolupen estratègies de camuflatge social que els permeten «funcionar», encara que amb un cost emocional molt alt.
Manifestacions de la doble excepcionalitat al llarg del cicle vital
Manifestacions en la infància
En els nens i les nenes amb doble excepcionalitat es pot observar:
- Aprenentatges precoços.
- Interessos intensos i específics des d'edats primerenques.
- Dificultats per relacionar-se amb parells.
- Rebuig a tasques repetitives.
- Necessitat d'estructura.
- Alta sensibilitat emocional i sensorial.
Poden ser etiquetats com a «rars», «rebels» o «problemàtics», quan en realitat necessiten un entorn que comprengui el seu perfil únic.
Adolescència i vida adulta
Durant l'adolescència, la doble excepcionalitat es pot intensificar:
- Més consciència de la diferència.
- Problemes dautoestima i ansietat.
- Dificultats en ladaptació social.
- Sobrecàrrega emocional per l'emmascarament constant.
En l'adultesa, moltes persones amb doble excepcionalitat arriben al diagnòstic després d'anys de frustració, trajectòries laborals inestables o problemes de salut mental. Reconèixer el seu perfil pot ser alliberador i permetre'ls accedir a suports adequats.
L’adolescent amb trastorn de l’espectre de l’autisme
La importància del diagnòstic diferencial
Confondre autisme amb altes capacitats —o viceversa— pot tenir conseqüències greus: intervencions inadequades, manca de suports específics, invisibilització de necessitats reals i risc de patologització.
Una avaluació neuropsicològica completa, sensible a la neurodiversitat, és clau per identificar tots dos perfils i la seva possible coexistència. Això ha d'incloure proves d'intel·ligència, avaluació del llenguatge i la comunicació, observació del comportament social i anàlisi del perfil sensorial i emocional.
Claus per a la intervenció
L'acompanyament a persones amb doble excepcionalitat ha de ser individualitzat, flexible i integral, i cal atendre tant les fortaleses com les necessitats de suport.
Això requereix una col·laboració estreta entre família, escola i professionals, i una mirada neuroafirmativa, que reconegui la diversitat neurològica com a part natural de la condició humana.
L'objectiu no és corregir ni normalitzar, sinó afavorir el benestar, l'autoregulació i el desenvolupament ple. Potenciar els seus talents, oferir suports reals i permetre'ls ser qui són és la base d'una intervenció respectuosa i eficaç.
Reconèixer la doble excepcionalitat no només permet ajustar els suports i les expectatives, sinó també comprendre la complexitat i la riquesa d'aquests perfils.
L'autisme i les altes capacitats, doncs, no són oposats, sinó condicions que poden coexistir —la doble excepcionalitat— i ens recorda que la intel·ligència no elimina les dificultats, i que les diferències no anul·len el potencial.
Reconèixer, comprendre i acompanyar aquests perfils és una qüestió de justícia educativa, clínica i social. Com a professionals sanitaris i famílies, tenim el deure de mirar més enllà de les etiquetes, d'escoltar amb atenció i de construir entorns on cada persona es pugui desenvolupar sense haver de renunciar a cap part d'ella mateixa.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
